«Estats Units sempre ha volgut ser el país de les oportunitats, i en part ho és, però també és cert que la majoria de la comunitat afroamericana hi viu en unes condicions de desigualtat i marginalitat que jo no m'esperava que fossin tan acusades». David Moraleja, del barri de la Sagrada Família de Manresa i, des del gener, assessor en comerç internacional i inversions de l'ambaixada espanyola a Washington, explica que una de les coses que l'han colpit més de la capital dels Estats Units són els barris pobres de la ciutat, on gairebé tots els veïns són afroamericans.

Segons Moraleja, l'assassinat, el 25 de maig passat a Minneapolis, de George Floyd a mans de la policia és «l'espurna» que ha encès les darreres manifestacions del moviment Black Lives Matter (en català: «Les vides dels negres són importants»), però les revoltes tenen causes més profundes. En aquest sentit, Moraleja explica que «és un problema que s'arrossega des de fa segles. Cal recordar que l'esclavitud, en alguns estats dels Estats Units, només fa 150 anys que va abolir-se, i que, al sud del país, les anomenades lleis de Jim Crow van blindar la segregació racial fins als anys seixanta del segle XX. L'esclavitud i la segregació racial encara tenen un impacte en la vida dels afroamericans, encara que faci molts anys que van ser abolides».

A part de la història, les protestes contra el racisme i la brutalitat policial també tenen causes circumstancials. Segons Moraleja, la pandèmia de la covid-19 ha afectat amb més intensitat els barris afroamericans, ja que els negres «fan més feines de risc», com ara de dependents als supermercats o d'escombriaires. A aquest factor cal afegir-hi, segons Moraleja, que «la majoria no disposen d'assegurances mèdiques de qualitat». Tot plegat, segons el manresà, ha fet que la mortalitat pel virus s'hagi multiplicat als barris afroamericans.

Pel que fa als efectes polítics de les protestes, que a Washington són «transversals» i mobilitzen «tant els negres com els blancs», Moraleja es mostra una mica escèptic. «D'una banda, estic convençut que provocaran reformes positives en la gestió policial perquè és un tema en què hi ha molt consens. Tot i això, crec que la situació de marginalitat i de manca d'oportunitats econòmiques no canviarà gaire», explica. Segons Moraleja, els punts febles del moviment -és a dir, que «és difús i no té líders ni connexions amb la classe política»- faran difícil que pugui provocar canvis reals en les condicions de vida de tots els afroamericans.

La resposta de l'administració Trump a les protestes ha estat, de moment, no reconèixer el problema. El principal assessor econòmic del president Donald Trump, Larry Kudlow, va dir ahir que no considera que el «racisme sistèmic» sigui un problema al país.