Hi ha persones que, pel seu tarannà, per la seva vinculació a les entitats, pel seu saber estar al costat dels molts amics que van conreant en el seu pas vital, esdevenen figures indispensables en la imatge del seu poble. Joan Roca Tresserras n'era una, en una imaginària postal de la gent de Sallent. Per a molts era conegut com el Joan de ca l'Ubach, o el Joan de la ferreteria Tresserras. La vida no li va ser fàcil, tot i que va anar superant tants obstacles com se li van posar al davant fins a la pandèmia de la covid-19.

Va néixer a Sallent en plena guerra civil, el 28 de novembre del 1938, com expliquen els seus fills, «just amb l'acabament de la Batalla de l'Ebre i en ple començament de l'ofensiva contra Catalunya». Els seus primers mesos de vida ja van ser un patiment, amagant-se dels bombardejos, en «un anar i venir de casa al soterrani», en el relat que en fan els familiars. Un primer temps de vida que va viure amb la mare, Angelina Tresserras Mujal, i els seus avis, perquè el pare, Lluís Roca Sellarès, va anar a treballar a Barcelona a la fàbrica Elizalde, col·lectivitzada per la Generalitat de Catalunya, on es fabricaven bombes i el motor rus dels avions M25.

De ben petit va patir una greu malaltia, la poliomelitis, que el va deixar minvat físicament, però això no li va impedir fer una vida amb tota normalitat, intentant sempre sobreposar-se a la malaltia que li havia provocat una evident coixesa. Com recorda la família, però, no va voler tramitar legalment la seva minusvalidesa, fins poc abans de la jubilació.

Professionalment tenia el títol de Peritatge Industrial estudiat a Terrassa, concretament a la residència de Can Colapi. Als 17 anys va anar a la ciutat vallesana i allà també va forjar moltes amistats que va conservar tota la vida. Eren la colla del «Turutut». I quan tenia 28 anys es va casar amb Angelina Xipell Trapé (1966).

La imatge més recordada, possiblement, és la del Joan Roca portant una ferreteria de Sallent, però que té clients de moltes poblacions de l'entorn. Ell va ser continuador del negoci familiar, la tercera generació. Ha de ser la imatge més recordada perquè va estar darrere el taulell més de 50 anys. I en les darreres dècades va passar el testimoni als seus fills, M. Antònia, Joan i Jordi.

En la vida a les entitats, Roca va ser conseller de la Trenta-sisena de Sallent i col·laborador de Càritas, entre altres entitats. Era fundador de Sallent Filatèlic i soci des de ben petit de l'ASCF (CN Sallent). També era soci del CE Sallent i del FC Barcelona, des de l'absència del seu pare.

Era una persona molt coneguda i apreciada dins el sector de la ferreteria a nivell de tot Catalu-nya. Havia estat a la junta directiva de la cooperativa Cifec, ara Optimus. La família en recorda la bonhomia, i en lamenta l'últim tram de vida. «No es mereixia passar els darrers 12 dies en la fredor d'un llit d'hospital, sense poder acomiadar-se de tots, de la seva esposa, sense poder donar els darrers consells als fills, sense poder veure el nets, ni poder acomiadar-se dels seus amics i coneguts». Per als seus familiars, «la covid-19 i la inoperància d'alguns polítics i autoritats sanitàries que van subestimar aquesta pandèmia, ens van privar de l'adeu».