El fiscal de l'Audiència Nacional Pedro Rubira va justificar ahir que el ministeri públic introduís en les conclusions definitives el delicte de desobediència com a alternativa al de sedició contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i l'antiga cúpula d'Interior, per no deixar «impune» la seva actuació si el tribunal no veu provat el delicte de sedició.

Segons Rubira, els acusats potser no van actuar directament a favor del referèndum, però no van fer res per impedir-lo, i la seva «inacció» o «omissió» es pot penar, si no amb el delicte de sedició, almenys amb el de desobediència, ja que haurien desobeït les ordres del Tribunal Constitucional, el fiscal superior de Catalunya i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En el seu torn durant la presentació de l'informe final de la fiscalia, va acusar Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler d'haver «intentat servir dos senyors»: per un costat l'independentisme, i per l'altre les autoritats judicials. Aquesta «tebior» és la que considera que pot suposar la desobediència. De fet, els va dir que si estaven en contra del referèndum haurien hagut de dimitir de les seves funcions, com havien fet prèviament el conseller d'Interior Jordi Jané i el director dels Mossos Albert Batlle. «Tàcitament acceptaven» els fets que s'anaven produint, va assegurar.

El fiscal va ser força dur amb Cèsar Puig, ja que considera que no pot al·legar falta de competències per intentar impedir el referèndum. Segons el fiscal, Puig estava en diverses reunions i rebia els correus electrònics sobre l'1-O, i per tant era coneixedor d'alguns dels plans policials per suposadament «aparentar» que s'intentaria impedir la votació.

Per a Rubira, no es pot al·legar que els plans del Govern eren públics i notoris per no intentar-los impedir. «Encara que es publiqui a la premsa, no deixa de ser il·legal», va etzibar. També va centrar part de la seva intervenció en la intendent Teresa Laplana i la seva actuació el 20-S a Economia. Va assegurar que la concentració no era violenta, però tampoc pacífica, ja que intentava impedir, segons el seu criteri, una actuació policial i judicial.