15 de juny de 2020
15.06.2020
Regió7

El fiscal diu que Trapero i els Mossos no van fer res per impedir l'1-O

Miguel Ángel Carballo critica en el seu informe final la «tebior» de la policia catalana davant les ordres del TSJC

15.06.2020 | 12:38
El fiscal Miguel Ángel Carballo

El fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo creu que els Mossos d'Esquadra no van fer "cap actuació legal" contra el referèndum de l'1-O i que van actuar amb "tebior" davant les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons ell, la policia catalana va actuar amb "aparença cínica de compliment" de les ordres judicials, però va fer públics els seus plans d'intervenció i van fer seguiments als cossos policials estatals. En això, responsabilitza com a màxim comandament al major del cos, Josep Lluís Trapero, però també hi inclou l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i l'exdirector general de la Policia Pere Soler, pels quals demana deu anys de presó per sedició, o alternativament desobediència.

En el seu informe, Carballo ha reiterat, com ja va fer a l'inici de la vista oral, que el judici no és contra el cos dels Mossos d'Esquadra, sinó contra alguns dels seus comandaments, especialment contra el major, Josep Lluís Trapero, que hauria "confós" el cos amb la seva pròpia voluntat, segons el fiscal. De fet, ha dit que el ministeri públic seguirà col·laborant amb els Mossos, ja que el cos ara ja no està comandat per Trapero, i ha posat d'exemple l'actuació dels antiavalots el mes d'octubre passat durant els aldarulls post-sentència del Suprem. De fet, ha dit que Trapero va ser ascendit de comissari a major mesos abans del referèndum perquè el Govern "tenia menys por a la seva actuació" i confiava en ell.

També ha opinat que molts dels mossos que han testificat durant el judici ho han fet per "defensar l'honor" del cos, i per això ha tret valor jurídic a algunes de les seves declaracions. En tot cas, ha dit que s'han jutjat els mateixos fets que al Suprem tot i que amb acusats diferents, i ha repassat bona part dels fets considerats provats per l'alt tribunal espanyol. Per això, si en aquell judici es va condemnar el conseller d'Interior Joaquim Forn, Carballo veu més raons per condemnar càrrecs més propers als efectius operatius, com són una intendent, el cap del cos i el director general.

No obstant això, Carballo ha fet afirmacions força dures contra l'actuació de la policia catalana, assegurant que no va fer res per impedir efectivament el referèndum. De fet, creu que la manera d'actuar del cos durant el 20-S i l'1-O, "el com", va impedir "el què", que era aturar el referèndum. Així, considera que l'actuació del cos va ser "indispensable" per donar "aparença d'institucionalitat" a la votació.

Sobre el 20-S, ha dit que hi va haver "desistiment de funcions" en matèria d'ordre públic, sobretot en les primeres hores, ja que la resistència passiva i pacífica es convertia en "activa" quan la policia intentava complir una ordre judicial, cosa que creu que també va passar l'1-O. Per a Carballo, l'actuació de la ciutadania per a l'1-O estava predissenyada abans del 20-S, i es va avançar arran de l'operació de la Guàrdia Civil a la seu d'Economia i en altres dependències. Respecte la intendent Teresa Laplana, Carballo ha dit que manava més del que va dir durant el judici l'acusada, i que semblava que durant el judici recordava més detalls que poc després dels fets. "Mai va atendre les peticions" de la Guàrdia Civil, ha afirmat.

Entre el 20-S i l'1-O, els acusats Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler, ha dit Carballo, es van "aprofitar" del canvi en la direcció de la causa del fiscal superior a la magistrada del Tribunal Superior de Justícia, ja que la interlocutòria de Mercedes Armas no donava pautes concretes d'actuació als cossos policials, però els Mossos tampoc les van demanar a la magistrada. La preservació de la pau social i els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat van passar per sobre de l'objectiu final de la interlocutòria, que era impedir la votació, creu el fiscal. Com deien alguns independentistes aquells dies, "la policia ha d'estar al costat del poble", però Carballo s'ha preguntat si al costat del poble que se salta la llei, remarcant que alguns dels acusats tenien certa preocupació per la imatge del cos davant la ciutadania. També ha assegurat que els comandaments policials, amb Trapero al capdavant, van comunicar als seus superiors polítics els plans d'actuació que tindrien per a l'1-O, cosa que teòricament havia de ser secret. Això també va permetre a la ciutadania preveure els moviments de la policia i avançar-se amb la iniciativa 'Escoles Obertes' dos dies abans de la votació.

Així, ha criticat la "tebior i inactivitat" dels Mossos, que no van fer cap actuació contra la logística del referèndum, ha dit Carballo, i van preparar uns "plans ineficaços d'inici, previstos per a una situació pacífica, com si fossin eleccions legals". També ha reiterat que l'1-O els Mossos van fer "seguiments" a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i van "aparentar un compliment cínic de la interlocutòria".

Sobre el suposat pla de Trapero per detenir l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el seu govern, el fiscal no se'l creu, ja que Trapero no ho va dir inicialment quan va declarar en la fase d'instrucció i, en tot cas, el pla es va fer a finals d'octubre del 2017, quan el major ja era investigat judicialment.

Abans de l'informe del fiscal, les tres defenses han aportat per escrit les seves conclusions definitives, ja avançades oralment la setmana passada, que reiteren la petició d'absolució dels seus clients, afegint alguns detalls en els fets considerats provats.

A causa del coronavirus, els quatre acusats s'han assegut a molta distància els uns dels altres i han seguit la sessió amb mascareta, igual que els tres membres del tribunal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit