Valentí Junyent, l'alcalde de les dues crisis, presideix avui l'últim ple

Ha estat l'alcalde de les dues crisis. Va començar en plena tempesta per l'esclat de la bombolla immobiliària i acaba enmig d'una crisi sanitària i socioeconòmica mai vista per la covid-19. Al final del ple d'avui és previst que presenti la renúncia. Dimarts pronunciarà el discurs de comiat i el primer tinent d'alcalde, Marc Aloy, serà l'alcalde accidental fins que faci la presa de possessió el dissabte 27 al Kursaal.

La majoria dels 9 anys del seu mandat li ha tocat governar amb les butxaques buides. Primer en minoria i practicant l'art de la geometria variable, i després amb acords amb ERC propiciats per l'onada sobiranista que va cristal·litzar l'1 d'Octubre del 2017.

Va obrir el mandat signant l'acord de compra de la torre Lluvià i les tres hectàrees i mitja de terreny que l'envolta just abans que el jutge donés la raó a l'amo en la disputa que l'Ajuntament havia obert molt abans que ell arribés a l'alcaldia.

Després va venir el tancament de l'etern plet del Casino -22 anys als tribunals- i l'acord perquè no s'hagués d'enderrocar l'edifici de la plaça Bages que s'havia construït amb errors en la tramitació municipal.

En els seus mandats s'ha arribat a pactes sobre la forma de pagament de les indemnitzacions a què tenien dret amos afectats urbanísticament a la Bonavista i s'ha acordat la forma d'afrontar el mort a l'armari més gran de l'anterior període del govern tripartit: la monumental clatellada judicial d'11,1 milions d'euros més interessos per l'afectació urbanística a un terreny de les Escodines. El principal està pagat i ara falten els interessos.

Acords amb les germanes josefines per evitar el desallotjament de l'ateneu la Sèquia i amb la Generalitat perquè fes l'institut de Cal Gravat, posés en marxa el del Xup i l'escola Bases, i mantingués l'aixeta oberta de finançament a les obres de l'ampliació de Sant Joan de Déu.

Negociacions per aconseguir els diners que tenien aturades les obres de Fòrum al sector Montserrat de les Escodines, per materialitzar el finançament del tram final de la rehabilitació del Vell Congost, per posar en marxa la iniciativa dels empresaris de Bufalvent per construir una llar d'infants, per rehabilitar el Pont Nou i per perllongar l'avinguda dels Països Catalans. Tot això amb creixents necessitats socials.

Convergència va guanyar les eleccions municipals a Manresa, però ningú va discutir el seu dret a formar govern en uns moments de dificultat. La ciutat canviava de marxa després de 16 anys de govern tripartit, que pagava el seu desgast d'una forma molt dura, excepte ERC.

Tot just arribar va haver de donar resposta als 1,2 milions en pagarés sense fons a Dragados. Convergència encara estava apamant la situació de l'Ajuntament des de dins quan es va trobar amb l'empresa plegant els trastos i deixant a mitges les obres del sector Montserrat. L'obra ja fa temps que està enllestida.

Primeres consultes ciutadanes

Un altre punt calent era el conflicte obert entre l'Ajuntament i veïns del barri de la plaça Catalunya pel parc Vila Closes. Amb el canvi de govern i l'assumpció de l'alcaldia per part de Convergència es va optar per fer una consulta popular que avalés el projecte de transformació d'un espai que va provocar coïssor. El seu ha estat el mandat de les primeres consultes ciutadanes, una per decidir què calia fer amb el polèmic parc i l'altra convocada per decidir si s'havia de tirar a terra el teatre Conservatori per ampliar Sant Domènec. El seu govern va tancar el sobrecost de l'operació de la Reforma a canvi d'allargar la concessió de la caríssima zona blava. Quan no hi ha diners toca fer els negocis d'en Robert amb les cabres.

Un altre acord va ser el d'ampliació de places de la zona blava per aconseguir que l'Ajuntament deixés d'haver de pagar cada any més de 300.000 euros a la concessionària, l'empresa Eysa del grup Fomento, en virtut del conveni signat que obliga la ciutat a garantir els ingressos equivalents al 55% d'ocupació de les places. Com que això suposava que l'Ajuntament hauria de posar una important quantitat de diners cada any, a banda dels que pagaven els usuaris amb els seus tiquets, es va acordar gairebé doblar el nombre de places.

Un altre front d'actuació va ser la intervenció de la concessió de la piscina municipal. Els problemes van emergir públicament en el darrer ple de l'últim mandat tripartit. Amb Ju-nyent a l'alcaldia, Aigües de Manresa va assumir la gestió del complex esportiu de les piscines municipals que tenia el Club Natació. El que era en aquell moment director-gerent d'Aigües de Manresa, Josep Alabern -substituït el 2018 per Antoni Ventura-, va resumir la situació informant que les piscines tenien un deute global de 4 milions d'euros i un dèficit de tres-cents mil euros l'any.

Les operacions de més impacte

Junyent va posar en marxa un equipament de vaques grasses com és l'Ateneu les Bases quan les arques estaven magres, ha reduït més de 40 milions d'euros l'endeutament de l'Ajuntament, ha eliminat el dèficit acumulat i ha estat alcalde durant el naixement de la UVic-Universitat Central de Catalunya.

Aquesta federació i la inauguració del nou hospital Sant Joan de Déu han estat les dues operacions de més impacte territorial assolides durant el seu mandat.

Fa set anys que la Fundació Universitària del Bages (FUB) i la Universitat de Vic (UVIC) treballen juntes després de la firma del document que oficialitza la creació d'una estructura universitària federada entre les dues institucions. A l'acte, celebrat a Barcelona, hi van assistir Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca; Valentí Junyent, alcalde de Manresa i president de la Fundació Universitària del Bages; i Josep M. Vila d'Abadal, que llavors era alcalde de Vic i president de la Fundació Universitària Balmes (entitat titular de la Universitat de Vic).

El 6 d'octubre del 2014 es va celebrar oficialment la culminació de sis anys d'obres d'ampliació de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa i de dotze anys d'una complicada fusió sanitària a la ciutat. El president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir la inauguració. L'obra va ser una de les poques grans actuacions en infraestructures sanitàries -amb un volum financer de 147 milions- que la crisi no va frenar a Catalunya.

Mentre que, per exemple, per reflotar Forum l'Ajuntament ha hagut d'actuar a la defensiva fins i tot finançant l'empresa municipal adquirint patrimoni que, al capdavall, ja era públic, en les dues operacions esmentades anteriorment li ha tocat culminar importants ofensives de ciutat. Pel que fa a Forum, com que l'empresa municipal d'habitatge no podia fer front als seus deutes milionaris, la fórmula que va trobar el govern municipal perquè no fes fallida va ser comprometre's formalment a comprar-li durant 5 anys immobles per valor de 500.000 euros anuals. D'aquesta forma es garantia l'entrada de capital.

Destitució d'Estefanell

A banda del trencament entre CDC i UDC, un dels episodis més controvertits va ser la destitució de la número 1 d'ERC, Mireia Estefanell, per les gravacions a El Vermell. El que va fer ja havia caracteritzat l'acció de govern en minoria, posar proa cap on considerava que calia anar, però en aquest cas fins i tot jugant-se la majoria absoluta un cop assolida.

La feina ha continuat amb la nova rotonda de la Bonavista, el crematori que és el primer pas de la urbanització pendent del polígon del Pont Nou, la inversió milionària a l'entorn de la Fàbrica Nova amb la mirada fixada en Manresa 2022. Fa uns dies va encapçalar la delegació a Roma. Va convidar el Papa a venir i li va respondre que l'hi agradaria molt.