La crisi del covid-19 ha castigat més la dona tant en termes de treball, l'ha sobrecarregat més que l'home, com en ingressos, ja que els ha reduït en una proporció més elevada que ho han fet els homes, segons un informe del departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat.

L'informe conclou, a partir d'una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i altres sondejos i estudis recents, que la pressió a la qual han estat sotmeses les famílies (per l'augment de la càrrega domèstica i familiar, i el teletreball) ha estat «més intensa» en el cas de les dones.

Per explicar aquesta sobrecàr-rega més gran, l'informe es remet a una enquesta de CEO de mitjans d'abril que revela que «durant el confinament han estat preferentment les mares les que s'han ocupat de l'educació dels fills».

Encara que diversos sondejos també posen de manifest que hi ha hagut un «lleuger» reequilibri en el repartiment de les tasques de la llar entre homes i dones en el confinament, les dones segueixen suportant «la major part» de les tasques, i els homes han augmentat la seva implicació en tasques que comporten sortir de casa, com anar a comprar, segons un estudi recent citat per aquest informe.

I la situació ha estat especialment difícil en el cas de les famílies monoparentals, ja que el 7,9% de les dones vivien soles amb els seus fills, un percentatge que es rebaixa a la meitat en cas dels homes, apunta l'informe.

Maltractaments

El cas extrem són les dones maltractades que han hagut de tancar-se a casa amb el seu agressor, i com a mostra de la gravetat d'aquesta situació l'informe destaca que l'Institut Català de les Dones va rebre el 88% més de trucades entre 16 de març i el 30 d'abril, en passar de 26 a 47 trucades diàries. «No només s'observa que les dones es queden més a casa que els homes teletreballant, sinó que també són més les dones les que són a casa sense un treball remunerat», constata l'informe, que alerta que tot i que el teletreball pot ser una eina útil per «contribuir a reduir la bretxa de gènere», també pot generar l'efecte contrari.

«Fins que les famílies no puguin portar els fills a l'escola és possible que siguin les mares les que sol·licitin de manera més extensiva mesures com la reducció de la jornada o el teletreball per facilitar la conciliació. En el pitjor dels casos, fins i tot podrien veure's obligades a deixar els seus treballs o a deixar de progressar en els seus llocs de treball. Això posaria en risc el progrés que s'ha fet en la igualtat de gènere», adverteix l'informe.

És per això pel que l'informe recomana a l'administració, en aquest cas a l'estatal, que estableixi «permisos de maternitat i paternitat per coronavirus», que haurien de tenir «la mateixa durada i ser intransferibles, perquè no siguin les dones les que majoritàriament hagin d'abandonar la feina temporalment», apunta.

Aquesta enquesta de CEO citada per l'informe també posa de manifest que la crisi ha afectat econòmicament més les dones que als homes, ja que un 45,2% de les dones enquestades asseguren que s'havien reduït els ingressos de la seva llar, per un 37% en cas dels homes, i un 10,7% de les dones declaraven que durant l'últim mes la seva situació havia empitjorat molt, davant d'un 8,6% dels homes.

En canvi, no està clar encara l'efecte de la crisi en termes d'acomiadaments, apunta la directora general d'Anàlisi Econòmica, Marta Curto.

I és que, amb dades fins a finals d'abril, els ERO temporals havien afectat una mica més els homes (52,1%) que a les dones (47,9%) a Catalunya, però l'informe alerta que hi ha sectors com el del comerç minorista, amb el 62,2% de dones ocupades, que «pot ser que no es recuperi del tot».