26 de juny de 2020
26.06.2020
Regió7

Sardines i anxoves del Mediterrani occidental tenen microplàstics als seus intestins

Els peixos amb més microplàstics al sistema digestiu també presenten més paràsits, segons un estudi

26.06.2020 | 16:10
Diverses anxoves en una imatge d'arxiu

El 58% de les sardines i el 60% de les anxoves del Mediterrani occidental tenen microplàstics als seus intestins, segons una investigació de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), l'Institut Ciències del Mar (ICM) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer (IFREMER). La producció i ús de microplàstics va superar els 300 milions de tones el 2017. Es tracta de partícules i fibres de plàstic inferiors a 5mm, invisibles a simple vista i que afecten principalment petits peixos, organismes invertebrats i altres animals filtradors que tenen potencial d'entrar a la cadena alimentària. Els peixos amb més microplàstics al sistema digestiu també tenen més paràsits.

D'entre totes les espècies de peixos pelàgics petits, la sardina i el seitó són els més consumits al nord-oest del mar Mediterrani, representant el 39% de les captures de la regió en els últims anys. A més, juguen un paper clau en els ecosistemes marins, on són preses importants per a depredadors com les tonyines, els cetacis o les aus marines.

L'estudi, publicat a 'Marine Pollution Bulletin', revela que entre els factors que influeixen en la incidència dels microplàstics destaca la prevalença de paràsits com ara larves, trematodes i nematodes en el tracte intestinal d'aquests peixos. És a dir, els individus amb major contingut de microplàstics dins el seu sistema digestiu tenen més paràsits.

La investigació mostra també que, en el cas de les sardines, els individus amb una pitjor condició corporal tenen més probabilitats d'ingerir microplàstics. En el cas de l'anxova, la probabilitat d'incidència augmenta en individus amb un índex gonadosomàtic (pes de la gònada com a percentatge del pes total del cost que s'utilitza per mesurar la maduresa sexual) més alt i de mida més petita. En les dues espècies però una pitjor condició corporal implica una major incidència, tant de paràsits com de microplàstics.

Segons l'estudi, les àrees geogràfiques on els peixos tenen més probabilitats d'ingerir microplàstics són el Golf d'Alacant en el cas de les sardines i el de Lleó-Delta de l'Ebre en els de les anxoves. En ambdues espècies existeix una relació positiva entre la presència de paràsits i la ingesta de microplàstics, el que posa de manifest que aquests factors poden afectar tant la salut de les espècies marines com dels consumidors humans.

La primera autora de l'article, Maria Grazia Pennino, ha apuntat que aquest és un dels primers estudis que troba aquest tipus de relació entre la incidència de microplàstics i paràsits. De la seva banda, la investigadora de l'ICM-CSIC Marta Coll ha afirmat que els resultats plantegen noves preguntes per continuar amb la investigació, com quin és el mecanisme concret pel qual els peixos pelàgics petits amb major incidència de microplàstics presenten també més paràsits intestinals. Coll ha apuntat que els resultats evidencien la importància de la monitorització continuada del medi marí per avaluar la salut dels ecosistemes i l'impacte sobre els éssers humans.

La investigació s'ha desenvolupat en el context de dos projectes finançats pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i la Generalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook