Carl Zimmer (New Haven, Estats Units, 1966), és un dels divulgadors científics més importants del món. Ha escrit tretze llibres sobre biologia, medicina i neurociència. Porta un dels blogs científics més prestigiosos. The Loom. Des del 2013 és columnista a The New York Times, on escriu setmanalment sobre ciència, i col·labora habitualment en publicacions com National Geographic, Wired i Science. Acaba de publicar el llibre Un planeta de virus (Capitán Swing). Els científics estan demostrant que hi ha virus pertot arreu. Aquests patògens continuen sent els grans desconeguts, malgrat haver estat capaços d'haver canviat el curs de la història.
Recorda el dia que va tenir coneixement del nou coronavirus
Va ser al principi de gener, un viròleg a qui segueixo a Twitter va enllaçar un article quan la Xina va comunicar els primers casos de pneumònia. Com a màxim, vaig pensar que seria tan dolent com el SARS o el MERS, que suposaria una petita pèrdua de vides humanes abans que fos contingut.
Quan es va adonar que la covid-19 seria pandèmica?
Quan vaig sentir que tancaven tota la ciutat de Wuhan em vaig adonar que era molt pitjor del que m'havia pensat.
A Espanya la majoria dels periodistes de televisió i alguns experts van menysvalorar l'amenaça dient al febrer i al principi de març que el Covid-19 era com una grip
Vam tenir una mescla de reaccions. Alguns van prometre que seria com la grip, mentre que uns altres van poder veure que tenia potencial per a ser molt pitjor. Era difícil tenir raó exactament sobre com anava a ser, ja que era un nou virus que els científics estaven solament començant a estudiar.
Alguns periodistes i experts que van alertar sobre el nou coronavirus van ser acusats
Després d'haver escrit sobre virus emergents durant anys, estava molt frustrat que la gent no es prenia de debò el risc de la covid-19. Després, quan la gent va expressar impacte i sorpresa, em vaig preguntar si havien estat adormits durant els brots de SARS, Ebola, MERS i altres. No era polític en la forma com ho era el canvi climàtic, almenys al principi. Era més una qüestió d'ignorància sobre els virus.
Hi ha algun virus que sigui tan rar com aquest en termes d'amplitud de símptomes?
El VIH és particularment rar, perquè obre el cos a tota mena d'altres patògens que, d'una altra forma, no podrien establir-se, des de fongs fins a virus causants de càncer.
Si el primer brot s'hagués produït a Corea del Sud, Vietnam, Taiwan o el Japó en lloc de la Xina, podria haver estat contingut? En altres paraules: va oferir la Xina la «tempesta perfecta» per al virus, amb una ciutat d'11 milions d'habitants [Wuhan], les vacances de l'Any Nou Lunar, la falta de premsa lliure...?
La Xina va manejar malament les primeres setmanes de la pandèmia, amb autoritats que ocultaven el risc, i després van retardar la publicació de dades. Un govern més competent podria haver aïllat el brot quan poques persones tenien pneumònia. Encara que no haguessin erradicat el coronavirus, podrien haver salvat milers de vides alentint la seva expansió.
Niall Ferguson, historiador de la Universitat de Stanford [els EUA], diu que aquesta pandèmia no és un «cigne negre», un esdeveniment totalment inesperat, sinó un «rinoceront gris», un fet que tothom va veure venir però va ser àmpliament ignorat per les autoritats. Està d'acord amb ell?
Els científics han predit aquest tipus de pandèmia durant 30 anys. Van publicar estudis que explicaven com passaria. En la meva primera edició d' Un planeta de virus el 2011 vaig escriure sobre aquests avisos. Jo no era un profeta, només estava transmetent el que els científics podien veure.
Podem esperar un augment de casos a tot el món després de les protestes per la mort de George Floyd?
No és possible predir-ho. D'una banda, els grans grups poden ser un bon context per disseminar el virus. Però estar a l'aire lliure en un dia assolellat pot ser que el faci menys perillós. Aviat ho veurem.
Què opina de les proves amb vacunes ja existents per a altres malalties, com la BCG [tuberculosi] o la de la pòlio?
Crec que seran, en el millor dels casos, útils a curt termini. Podrien proporcionar protecció parcial, no total.
Per què va trigar tant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a aconsellar l'ús generalitzat de màscares?
És difícil esbrinar què va ocór-rer exactament. Amb escassetat de màscares, potser volien assegurar que els sanitaris en tinguessin suficients. També, al principi de la pandèmia, no sabíem gaire sobre com es podia estendre de lluny el virus en gotetes. De fet, s'ha fet una investigació sorprenentment escassa sobre les màscares.
Quin és el costat positiu d'aquesta pandèmia?
El virus no és tan dolent. Té una taxa de letalitat de prop del 0,5 %. El MERS, causat per un altre nou coronavirus, té una taxa de letalitat de fins al 30 %. El virus de la covid-19 serà relativament fàcil de vacunar. Això és un assaig per a quan ens ataqui un altre virus, un que serà molt pitjor.
Planeja escriure un llibre sobre la covid-19?
Ho tractaré en el meu pròxim llibre Life's edge (El filo de la vida), que tracta sobre com tracem una línia entre el viu i el no viu.
Són els «superbacteris» resistents als antibiòtics la pròxima gran amenaça global a la salut? Podrien utilitzar-se virus (fags) per combatre-les?
És possible que puguem utilitzar virus inofensius per a molts usos. La lluita contra els superbacteris podria ser un d'ells.
