Ramon Martín és diplomat en Infermeria però feia anys que no exercia. Actualment és tècnic de Salut Pública a l'Ajuntament de Manresa. Abans de la covid-19, coordinava el control d'animals de companyia. Durant l'epidèmia es va fer càrrec de la coordinació de la residència Catalunya.
Quan li van dir que es faria càrrec de la residència Catalu-nya, què li va passar pel cap?
Com a tots els treballadors municipals, em van enviar a casa. Em vaig sentir més útil. Però per altra banda vaig tenir una certa por escènica perquè sortia de la meva zona de confort i estava en un camp desconegut.
Por de la covid?
Por no. El respecte que penso que ha de tenir tothom. La qüestió era entrar en un món nou amb el neguit d'estar a l'altura.
En què ha consistit la feina?
Jo he estat fent una mica la coordinació de l'hotel-salut, de la feina que es feia aquí i de totes les actuacions de cada administració, proveïdors, dissenyar circuits de treball, coordinar la feina...
I no hi tenia cap experiència?
L'àmbit sociosanitari no era el meu. Jo venia de l'àmbit d'urgències i emergències.
Com va anar l'adaptació?
Bé, perquè afortunadament entre altres coses la predisposició de tot el personal que va venir aquí ha sigut exemplar. Va ser una primera setmana de neguit però a partir d'aquí tot va anar bé.
Com valora l'experiència i el que ha viscut?
Probablement la més interessant que he tingut laboralment. Primer, perquè hem viscut la cara amable de la crisi. Nosaltres aquí hem tingut gent sense covid. Però també per veure com davant una situació crítica tothom s'ha arremangat per trobar solucions a tot.
Va ser fàcil de convèncer?
Tenia ganes de poder fer alguna cosa i aportar el meu granet de sorra en tota la situació, i quan m'ho van oferir no m'hi vaig pensar. Vaig exposar que feia molts anys que no em dedicava a això però un cop superat i traient els coneixements adquirits en el seu dia, hem fet el que hem sabut.
