El Govern havia passat de puntetes sobre la investigació a Suïssa a Joan Carles I. Centrat en la gestió de la pandèmia, intentava romandre callat. Quan se li requerien valoracions, es limitava a mostrar certa incomoditat i tirar pilotes fora.

Però tot això ha canviat en els últims dies. Ara, després que es conegués que Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examiga del rei emèrit, va declarar fa un any i mig a la fiscalia del país helvètic que els 65 milions d'euros que aquest li va transferir el 2012 van ser «un regal» (per «gratitud i amor», perquè «encara tenia l'esperança de recuperar-me», va dir), Pedro Sánchez parla a les clares d'informacions «inquietants i pertorbadores».

Defensa la necessitat de canviar la Constitució perquè la inviolabilitat del monarca se cenyeixi només als actes en l'exercici del seu càrrec. I la Moncloa obre la porta a la possibilitat que l'excap de l'Estat abandoni la Zarzuela com a residència oficial, un trasllat que tindria un enorme impacte simbòlic.

Però la decisió, continuen les mateixes fonts, l'ha de prendre un Felip VI que el 17 de juliol visitarà Figueres, a qui l'executiu intenta protegir a qualsevol preu perquè no es vegi arrossegat en tot aquest escàndol. Segons va informar El Periódico, el Govern mostra en privat una profunda preocupació pel desgast institucional que les notícies sobre Joan Carles I poden dur, i sobretot en un moment de greu crisi econòmica i social, i intenta fer front a aquest risc traçant una frontera entre els dos regnats, subratllant l'exemplaritat del fill i aixecant el setge de protecció al pare. «Felip VI està fent la seva feina institucional de manera absolutament correcta», va dir ahir la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. Una qüestió diferent, va continuar, «són situacions que venen del passat».