La sala social del Tribunal Suprem ha establert que les lesions patides en un part per la dona s'han de considerar accident no laboral i no malaltia comuna. Una lleonesa va patir lesions definitives com a resultat del part, i se li va concedir la incapacitat permanent absoluta per a tot treball, derivada de "malaltia comuna". Va reclamar que la incapacitat es declarés causada per accident no laboral i no malaltia comuna, amb dret a una pensió superior. Un jutjat de Lleó li va donar la raó, però el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va estimar el recurs interposat per l'INSS per considerar malaltia comuna i no accident no laboral la contingència, en no existir l'acció sobtada externa que és pròpia de l'accident.

El Tribunal Suprem estima el recurs de cassació de la treballadora sobre la base de diverses consideracions. En primer lloc, perquè les serioses lesions produïdes en el cas no responen a un deteriorament físic progressiu (que és el concepte de malaltia comuna), sinó que són, més aviat, resultat d'una acció sobtada i violenta (que és el concepte d'accident no laboral), i això sense necessitat que concorri a més cap negligència o responsabilitat. En segon lloc, perquè l'embaràs i el part no són, en si mateixos, cap malaltia ni es poden assimilar a altres intervencions hospitalàries.

En tercer lloc, l'embaràs i el part són elements diferencials que per, raons òbvies, incideixen de manera exclusiva sobre les dones, tractant-se, en conseqüència, d'un àmbit en què les normes s'han d'interpretar amb perspectiva de gènere, ja que només les dones poden trobar-se en una situació que no té comparació amb cap altre tipus de circumstància en la qual s'acudeixi a l'atenció sanitària.

Segons el tribunal, el que ha passat en el part de la recurrent difícilment encaixa en el concepte de malaltia, ajustant-se amb major naturalitat al concepte d'accident. Si es vol dir així, és més forçat considerar malaltia comuna que accident no laboral. Però, per si l'expressió d'acció "externa" pogués generar algun dubte, com que el que li ha passat a la recurrent en el part només li va poder succeir per la seva condició de dona, la perspectiva de gènere proclamada per la llei orgànica d'igualtat efectiva d'homes i dones reforça la interpretació que el fet s'ha de considerar accident no laboral i no malaltia comuna, ja que només les dones poden trobar-se en una situació que no té comparació amb cap altre tipus de circumstància en què s'acudeixi a l'atenció sanitària. Per aquest motiu la utilització de paràmetres neutres, com els que proposa l'entitat gestora, condueixi a un resultat contrari amb el principi d'igualtat efectiva que l'ordenament consagra.