10 de juliol de 2020
10.07.2020
Regió7

Segon fracàs d'Espanya en l'intent de presidir l'Eurogrup

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, partia com a favorita, però es va acabar imposant l'irlandès Paschal Donohoe, en segona votació i gràcies al pacte amb el candidat de Luxemburg

09.07.2020 | 23:03
«Vull agrair el suport que he rebut aquests dies», deia, ahir, Nadia Calviño

Els ministres d'economia i finances de la zona euro van escollir ahir a la tarda l'irlandès Paschal Donohoe com a president de l'Eurogrup per als pròxims dos anys i mig, davant de la vicepresidenta tercera i ministra espanyola d'Afers Econòmics, Nadia Calviño. Els dinou ministres es van reunir en una llarga videoconferència per escollir el nou president de les tres candidatures presentades, entre les quals, a banda de l'espanyola i la irlandesa, també hi havia la del luxemburguès Pierre Gramegna. La candidatura guanyadora necessitava el suport d'almenys deu dels dinou ministres que formen l'Eurogrup, tenint en compte que el vot de tots els Estats membres és secret i té el mateix valor independentment de la seva mida o pes econòmic.

Cap dels tres candidats va assolir la majoria absoluta en la primera votació. Calviño es va quedar a un sol vot d'aconseguir-ho, gràcies al suport de nou països, entre els quals hi havia Alemanya, França, Itàlia, Grècia, Portugal i Finlàndia. Els altres dos candidats van obtenir cinc vots cada un i va ser Gramegna, de la família europea liberal, qui es va retirar i va deixar la disputa per la presidència entre els socialdemòcrates, favorables a Calviño i els ministres del Partit Popular europeu, més partidaris de Donohoe.

La candidatura espanyola n'hauria tingut prou amb un vot més per triomfar, però els cinc Estats que havien donat suport a Gramegna es van decantar per l'irlandès Donohoe. Un cop dur per a la candidatura espanyola, que en els darrers dies es veia molt a prop d'aconseguir el càrrec.

La vicepresidenta econòmica espanyola era la gran favorita perquè tenia el suport explícit de les tres principals economies de l'euro, Alemanya, França i Itàlia. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ja havia anunciat fa dues setmanes en una entrevista publicada al diari alemany Süddeutsche Zeitung que el Govern del seu país s'alinearia amb la candidatura espanyola. «Sempre m'alegro quan una dona assumeix una posició de líder política», va dir la cancellera sobre Calviño, que hauria estat la primera dona en dirigir l'Eurogrup.

El ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, va anunciar ahir al matí la seva intenció de votar a favor de Calviño perquè França «comparteix la mateixa voluntat d'integració més forta de la zona euro». Un dia abans, el primer ministre italià, després de la seva trobada amb Pedro Sánchez, havia qualificat d'«excel·lent» la candidatura espanyola. Però els vots de països que representen un total del 80% del PIB europeu no van ser suficients per a Nadia Calviño.

D'aquesta manera, a Espanya se li torna a escapar el protagonisme en un alt càrrec de la UE, com ja li va passar l'any 2015, quan la candidatura de l'exministre i ara vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, va perdre davant l'holandès Jeroes Dijsselbloem.


Candidatura conservadora

Donohoe representava la candidatura més conservadora, defensora dels interessos dels països del nord. Aquests Estats són partidaris de la baixa fiscalitat a les empreses i contraris a la taxa digital als gegants tecnològics com Google i Apple. L'irlandès serà la quarta persona en dirigir la reunió dels ministres d'Economia i Finances de l'eurozona, després que passessin pel càrrec el luxemburguès Jean-Claude Juncker, l'holandès Jeroen Dijsselbloem i el portuguès Mário Centeno. Centeno, que ahir va presidir la seva última reunió de l'Eurogrup, va destacar que la cursa havia estat «molt ajustada», cosa que demostra que «l'Eurogrup és més important i influent que mai».

L'Eurogrup va ser una eina clau durant la crisi financera, i ara els efectes econòmics de la crisi del coronavirus fan que ho torni a ser. Donohoe agafa les regnes en un moment de màxima incertesa en què caldran mesures per fer front a la dura recessió provocada per les mesures de confinament.

La nova presidència començarà el 13 de juliol i acabarà el desembre del 2022, i l'irlandès estrenarà el càrrec en una reunió del grup a Berlín prevista per a l'11 de setembre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook