El Govern espanyol vol promoure una posició de la Unió Europea respecte a les eleccions parlamentàries que Veneçuela celebrarà el pròxim 6 de desembre i que sigui la UE en conjunt qui estableixi unes condicions sota les quals les consideraria legítimes i democràtiques.

Segons fonts diplomàtiques, el Govern central vol obrir aquest debat amb els seus socis europeus. La primera ocasió la brindarà el Consell de Ministres d'Afers exteriors avui, en el qual la situació de Veneçuela figura com a punt informatiu en l'ordre del dia.

Tant el Govern espanyol com la UE, amb l'alt representant, Josep Borrell, al capdavant, insisteixen en la necessitat d'unes eleccions democràtiques i volen treballar perquè així sigui.

Amb tot, els passos que ja s'han donat no apunten a una entesa entre la UE i Caracas: El nomenament del Consell Nacional Electoral (CNE) va ser qüestionat per Borrell i també per la ministra espanyola d'Exteriors, Arancha González Laya, una cosa a la qual Veneçuela va respondre demanant a Espanya «respecte».

La tensió va augmentar a finals de juny perquè la UE va aprovar sancions contra una desena d'alts funcionaris veneçolans i Maduro va decretar l'expulsió de l'ambaixadora europea. No obstant això, posteriorment Caracas va recular, després d'una conversa entre Borrell i el ministre d'Exteriors de Veneçuela, Jorge Arreaza.

A més, als últims dies, el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), d'orientació chavista, ha suspès les cúpules de diversos partits d'oposició: Acció Democràtica, Primer Justícia i Voluntat Popular (el partit de Juan Guaidó i Leopoldo López) i els ha posat en mans de dissidents de les respectives formacions.

La Unió Europea ja va actuar de manera unànime el 2018, quan va decidir no reconèixer les eleccions presidencials en les quals va ser triat Nicolás Maduro, per considerar que no es van desenvolupar conforme a garanties democràtiques.

D'aquella decisió de no donar per legítim el mandat va sorgir el reconeixement de Juan Guaidó com a president encarregat de convocar uns nous comicis presidencials que, donat el rebuig del Govern de Maduro, no s'han celebrat. Maduro només va estar disposat a convocar eleccions a l'Assemblea Nacional, que és precisament l'únic òrgan que no controla i el que presideix Juan Guaidó.

Ara ha finalitzat la legislatura i toca renovar l'Assemblea Nacional en unes eleccions legislatives ordinàries. Els líders opositors les han titllat de «farsa», avançant així que no hi participaran. No obstant això, l'Assemblea Nacional veneçolana és l'últim reducte del poder de l'oposició i no acudir a elles implicaria quedar-se fora de les institucions.

«Crec que és important que hi hagi eleccions però han de ser democràtiques, però respectant les regles de joc», va afirmar aquesta setmana González Laya durant un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press.

«Perquè siguin legítimes dins del país i als ulls de la comunitat internacional necessiten ser democràtiques», va afirmar, i això passa perquè hi hagi «garanties de participació i respecte de les regles de joc» que han de definir els mateixos veneçolans i no «Espanya, la Unió Europea o els Estats Units».

Si això no passa, va advertir González Laya, «serà molt difícil acceptar el resultat d'aquestes eleccions». A les democràcies, va reblar, els comicis són «el mitjà que cal utilitzar en la cerca de solucions comunes».