Després que el virus deixés la vida en suspens, la nova normalitat s'ha anat obrint pas en els aspectes més quotidians. Una successió de primeres vegades postcovid amb ajuda de la mascareta, el gel hidroalcohòlic i els dos metres de distància a la qual ara s'hi suma la cita electoral a Galícia i al País Basc. Bascos i gallecs seran els primers a celebrar «la festa de la democràcia» des que es va declarar la pandèmia, però com en totes les festes mentre segueixi l'alerta, ho faran amb mesures estrictes de seguretat i amb l'ombra de la por al contagi. Les eleccions, fixades a l'abril, es van haver de suspendre pel coronavirus. Les enquestes deixen poc marge a la intriga, però la incertesa segueix sent protagonista: se succeeixen els rebrots i fins i tot es confinen comarques senceres.
A Galícia hi ha encara molts casos actius, molts dels quals a la Mariña, on la població segueix confinada després d'un rebrot. Des del servei d'atenció ciutadana de la Xunta de Galícia asseguren que els que tinguin símptomes compatibles amb el coronavirus poden anar a votar presencialment «sempre amb totes les mesures de seguretat», però no saben respondre sobre si algú que ha donat positiu pot acudir a l'escola electoral. No obstant això, el conseller de Sanitat, Jesús Vázquez, assegurava que les persones amb símptomes «no poden anar a votar», encara que la prohibició no està recollida en cap norma. Ahir mateix, se sabia que el Tribunal Suprem ha desestimat suspendre els comicis a la Mariña, com sol·licitava la coalició electoral Galícia en comú-Anova Marees.
I la qüestió no és només gallega. Al País Basc, la Junta Electoral també s'ha pronunciat després d'un requeriment de Bildu constatant que sí que s'han previst mesures per part de Departament de Salut per garantir el vot en aquells llocs en què es detecten alguns rebrots, encara que de moment no ha calgut prendre mesures dràstiques. Fonts del Parlament assenyalen que «la directriu és la mateixa que per a qualsevol malaltia», assenyalen, i tot i que reconeixen que la situació de pandèmia no és del tot comparable, igualen la situació amb la d'un ciutadà que tingués apendicitis el dia de la votació. La consellera de Salut, Nekane Murga, va ser més contundent en roda de premsa. «Les persones amb PCR positiu no podran acudir a votar aquest diumenge», va dir en roda de premsa, i també va fer srvir el símil d'altres malalties. De fet, es comunicarà a 161 ciutadans amb covid-19 que cometran un «delicte contra la salut» si decideixen exercir el seu dret a vot.
Mesures i vot per correu
Els col·legis electorals de Galícia i País Basc s'ompliran demà de marques a terra per assegurar les distàncies i es netejaran i desinfectaran abans, durant i després de la jornada. Les màscares seran obligatòries, i a Galícia fins i tot n'hi haurà de disponibles per als que no en portin de casa. I res de lliurar el DNI a la taula: n'hi haurà prou amb ensenyar o amb dipositar-lo en una safata. A Euskadi, els membres de les meses tindran a més mascaretes quirúrgiques durant la jornada i una FFP2 al costat d'uns guants de nitril per al moment de l'escrutini, i hi haurà un pot de gel per taula. Per assegurar la distància s'han habilitat nous centres de votació (764 enfront dels 720 dels passats comicis) i hi haurà 2.678 taules, 85 més que el 2016.
Per evitar la por al contagi de coronavirus es van posar en marxa campanyes per potenciar el vot per correu, que ha batut rècords a les dues comunitats. Al País Basc les sol·licituds han augmentat un 140% respecte al 2016, i a Galícia, un 60%. Ara n'hi ha que veuen en aquest mecanisme la solució als problemes de seguretat.
