El PSOE i el PP intenten fer pi-nya i fer una lectura positiva dels resultats a les eleccions gallegues i basques de diumenge, mentre que Podem, que va patir un desastre sense pal·liatius en els comicis, intenta desvincular el seu líder, Pablo Iglesias, de la desfeta electoral.
Els socialistes, que van guanyar un escó a les dues comunitats, no han estat capaços de rendibilitzar la caiguda de Podem i les seves confluències, escombrades del mapa polític gallec i condemnades a la irrellevància al País Basc.
La presència dels morats en el Govern central no ha estat suficient per convèncer la majoria dels antics votants de Podem, que sembla que han passat en massa als nacionalistes del BNG, a Galícia, i de Bildu, a Euskadi.
A Galícia, el PSOE ha quedat com a tercera força, i al País Basc, encara que tot indica que el Govern tornarà a pactar amb el PNB, veu com els seus principals rivals electorals se'n distancien cada vegada més.
El secretari d'organització dels socialistes, José Luis Ábalos, va admetre que els resultats «no són bons però no són els pitjors», ja que han aconseguit guanyar un escó en cadascuna de les comunitats.
«No són els que ens agradarien», va admetre el responsable socialista, que va atribuir els resultats a la peculiaritat de les comunitats històriques, «que tenen processos molt diferents a la resta».
En una entrevista a la SER, Ábalos va destacar el fracàs de la coalició del PP i Ciutadans al País Basc, una «aposta personal» del líder popular, Pablo Casado.
Ábalos va fer una crítica més suau la caiguda sense precedents de Podem, els seus socis al Govern de coalició.
«Per a Unides Podem ha estat un canvi molt gran passar d'oposició a Govern», va argumentar.
En qualsevol cas, la Comissió Executiva Federal del PSOE, que va reunir-se ahir a Madrid, va celebrar que es pugui reeditar el pacte amb el PNB al País Basc perquè «enforteix» l'Executiu de coalició «que ja estava governant».
Al carrer de Gènova, l'amplíssima victòria d'Alberto Núñez Feijóo, que ha revalidat la seva quarta majoria absoluta, però la important caiguda del PP a les eleccions basques, malgrat l'aliança amb Ciutadans, van deixar un regust agredolç.
En una entrevista a Telecinco, el vicesecretari de Comunicació, Pablo Montesinos, va defensar la campanya electoral de Carlos Iturgaiz, que «ha fet aixecar» el partit i va apostar per treballar per construir una alternativa «seriosa» a el nacionalisme i Bildu.
Tot i els resultats del País Basc, Montesinos va fer una defensa de la coalició amb Cs i va avançar que el PP «negociarà i dialogarà» un nou pacte per a les eleccions catalanes, una possibilitat a la qual també estan oberts els d'Inés Arrimadas.
En el cas de Galícia, Montesinos no considera que s'ha qüestionat el lideratge de Pablo Casado.
Segons la seva opinió, la victòria és «d'Alberto Núñez Feijóo i del PP», i va afirmar que l'èxit del tàndem Feijóo-Casado serà «l'avantsala» d'un gran resultat en l'àmbit nacional liderat per Pablo Casado.
Per la seva banda, Feijóo va prometre «treballar per Galícia fins al final de la legislatura», amb la qual cosa s'allunya la possibilitat immediata d'un salt a la política nacional. Feijóo va reivindicar el seu «rotund èxit» electoral, amb el qual creu que els gallecs han demostrat que no volen «ni tuteles ni tutías» i van votar el que «els va donar la gana».
Galícia ha estat la comunitat on Podem ha perdut més escons, 14 dels que va obtenir el 2016.
La portaveu de Podem, Isa Serra, va assumir que cal una «gran reflexió» sobre el «mal resultat» electoral tant a Euskadi com a Galícia, però va desvincular aquest fracàs del lideratge d'Iglesias o de la direcció del partit.
«L'assemblea ciutadana de Podem ha revalidat la direcció que tenim actualment. Aquesta direcció, juntament amb els nostres companys a Euskadi i Galícia, haurem de fer una reflexió per ser més forts en el futur», va remarcar.
De moment, Podem no ha convocat al seva Executiva per estudiar els resultats, una trobada que tindrà lloc «d'aquí a poc», segons el seu portaveu.
Des de fora de Podem, l'antiga mà dreta d'Iglesias, Íñigo Errejón, considera que «ni en la mobilització interna ni en els resultats electorals» el Podem d'ara s'assembla al del 2014. Podem, va afirmar Errejón a Twitter, «ja no existeix».
«Hi ha una cosa que es diu UP -Unides Podem- i que té els resultats de sempre d'IU», va alertar.
A l'altre extrem del tauler, Vox, que ha entrat amb un escó al Parlament Basc, considera que tindrà com a objectiu combatre el «supremacisme» del PNB i desmuntar «la corrupció institucionalitzada que hi ha hagut durant anys» al País Basc.
