13 de juliol de 2020
13.07.2020
Regió7

Urkullu surt reforçat al País Basc i Feijóo assoleix la quarta majoria absoluta a Galícia

L'aposta de Casado, la suma del PP i Ciutadans, surt derrotada a Euskadi i Unidas Podemos s'enfonsa als dos territoris

12.07.2020 | 23:51
Feijóo i Urkullu durant els seus respectius mítings de campanya | EP

Els ciutadans de Galícia i el País Basc van apostar ahir per la continuïtat en els seus respectius governs autonòmics, ja que el popular Alberto Núñez Feijóo va aconseguir revalidar la seva majoria absoluta a la Xunta i el PNB del lehendakari Iñigo Urkullu va millorar la seva posició i podrà governar si reedita el seu actual pacte amb els socialistes, amb els quals supera àmpliament la majoria absoluta.

En totes dues comunitats les urnes van experimentar, a més, un fort augment del vot nacionalista. El PNB va guanyar les eleccions a Euskadi amb 31 diputats, tres més que en els comicis de fa quatre anys. La majoria absoluta està fixada en els 38. En segona posició continua EH-Bildu, que puja quatre representants i arriba als 22.

El PSE-EE passa a ser tercera força amb un escó més, ja ha n'ha obtingut 10. En quarta posició se situa l'espai de Podem, que queda amb 6 escons, 5 menys. Darrere hi ha la coalició de PP i Cs, que va obtenir 5 representants, i en baixa quatre respecte als 9 que tenien els populars en solitari. Vox entra per primer cop al Parlament basc amb un diputat. La participació va ser del 52,8% de la població, set punts menys que fa quatre anys.

Els resultats al País Basc han estat una galleda d'aigua freda a Génova, atès que Casado s'ha implicat de ple en la campanya basca des del primer moment, quan al febrer va optar per segellar una coalició electoral amb Cs, partit que mai havia aconseguit representació a Euskadi, i sacrificar Alfonso Alonso, que no estava d'acord amb el repartiment de llocs d'aquesta aliança.

En concret, el PP+Cs retrocedeix dels nou escons que va aconseguir Alonso el 25 de setembre del 2016 a cinc escons (60.139 vots i el 6,76% dels vots), un resultat pitjor que el que va obtenir Jaime Mayor Oreja el 1990 amb sis escons i poc més de 83.000 vots. Si els populars van aconseguir fa quatre anys una mica més de 107.000 vots i Cs entorn de 21.000, tots dos partits han perdut ara pel camí gairebé 70.000 vots.

A Galícia, Feijóo aconsegueix la seva quarta majoria absoluta consecutiva amb 42 escons. D'aquesta manera, Feijóo revalida la seva majoria absoluta al Parlament gallec i iguala el rècord de Manuel Fraga, president fundador del PP. Es tracta de l'únic baró del Partit Popular amb majoria absoluta a tot Espanya, la qual cosa li permetrà guanyar pes i marcar la línia estratègica dins del partit, segons algunes fonts populars.

El BNG, amb 19 escons, ha recuperat el vot que havia cedit a les Marees i a les candidatures d'Unidas Podemos i ha aconseguit sobrepassar-les, no únicament aquestes, sinó també el PSdeG, que no passa de ser la tercera força, encara que guanya un diputat i se situa en 14 escons.

En aquesta comunitat, el gran derrotat ha estat Unidas Podemos, el candidat del qual a la Xunta, Antón Gómez-Reino, no ha pogut entrar en el Parlament. La formació política també ha tingut una patacada el País Basc, on ha passat de tenir 11 escons a 6.

L'exdirigent de Podemos, Ramón Espinar, va culpar la direcció del partit mitjançant un tuit. Espinar va acusar el vicepresident segon, Pablo Iglesias, de ser el responsable la «patacada» a les eleccions basques i gallegues, per haver convertit el partit «en un solar sense ningú que els molesti», per fer una campanya «teledirigida des de Madrid», i per basar la campanya en els pactes de govern, que «no il·lusionen a ningú». Espinar va afirmar que el partit només transmet que «no hi ha projecte més enllà del repartiment de poder».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook