El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata dona per acreditat que Jordi Pujol Ferrusola, fill primogènit de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, «hauria concedit el seu aval personal» per finançar il·lícitament l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) amb 336.000.000 de pessetes, uns 2 milions d'euros.
Així ho diu el titular del Jutjat Central d'Instrucció 5 en la interlocutòria que posa fi a vuit anys d'investigació sobre l'origen del patrimoni de la família Pujol i que proposa jutjar l'expresident català, la seva dona Marta Ferrusola i els seus set fills per formar presumptament una organització criminal, aprofitant-se de la seva «posició privilegiada d'ascendència en la vida política, social i econòmica catalana durant dècades», per acumular un «patrimoni desmesurat directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d'activitats corruptes».
En la resolució, de 509 pàgines, el magistrat instructor destaca que existeixen «indicis sòlids» que acrediten que la fortuna no procedeix, com al·leguen des del principi els membres de la família, d'una herència de l'avi Florensi Pujol, sinó que es tracta d'una estratègia d'ocultació de fons que lidera el matrimoni i dirigeix el fill gran.
Sobre Jordi Pujol Ferrusola, el jutge instructor recalca que «hauria concedit el seu aval personal a operacions de finançament il·lícit del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya (condemnada en ferm pel cas Palau pel cobrament de més de 6 milions d'euros en comissions il·legals) amb liquiditat pròpia en comptes andorrans».
El magistrat indica que «sembla que es va poder relacionar amb una campanya electoral, les eleccions generals del març del 2000». «Per tant, la liquiditat gestada en virtut de les línies de crèdit es podria haver utilitzat per obtenir recursos amb els quals pagar serveis al partit CDC, relacionats amb aquesta campanya electoral», diu la interlocutòria.
El jutge De la Mata explica que CDC va proposar les societats Hispart, Altraforma i Winner Graph, amb les quals havia contractat serveis de publicitat i propaganda per a campanyes electorals, pagar aquests serveis mitjançant «procediments opacs, simulant l'existència de determinades operacions de préstecs a cadascuna d'aquestes empreses».
Els préstecs els hauria concedit formalment Fibanc, entitat financera amb la qual cap de les tres mercantils tenia «relacions comercials o bancàries prèvies, ni de finançament ni de cap altra classe», sinó amb Pujol Ferrusola, perquè disposava de comptes personals en aquest banc.
Segons el jutge, l'elecció de Fibanc «no sembla casual» perquè tenia connexió amb els comptes andorrans des dels quals es feia l'aval per executar el finançament.
Mecanismes il·lícits
Així, els representants de les tres empreses van acudir a instàncies de CDC per signar la sol·licitud i el contracte de préstec, tot i que l'abonament mensual dels rebuts del préstec els hauria atès la formació «mitjançant mecanismes també il·lícits».
Per apuntalar aquesta tesi, el jutge recull una carta que signa Jordi Pujol Ferrusola el 16 de desembre del 1999 adreçada al representant de la Banca Reig Josep Maria Pallerola Segon, en la qual demana que li concedeixi un seguit d'avals, a través de Fibanc, per garantir «facilitats creditícies» a les empreses següents: Hispart per un import de 168.000.000 pessetes; Altraforma per 56.000.000 pessetes; i Winner Graph per 112.000.000 pessetes.
El magistrat conclou que la simple observació de les partides econòmiques de les tres empreses «suggereix que, si no fos per l'aval que va concedir la Banca Reig a través de Jordi Pujol Ferrusola, sembla difícil que les línies de crèdit s'haguessin aconseguit en el volum descrit».
A més, remarca que els moviments en cadascun dels comptes corrents vinculats a les operacions de préstecs «posen de manifest determinats patrons en l'operativa que sembla que no s'ajusten a la finalitat, idèntica, per cert, anunciada per les mercantils en el motiu d'ús del crèdit: 'finançament per pagar diferents proveïdors'».
