El cessament de l'extracció de potassa a Vilafruns deixa en suspens 420 llocs de treball

El cessament definitiu de l'activitat arriba en un moment en què la mina de Balsareny fa tres setmanes que està tancada després de dos accidents mortals el mes de juny passat. El final de la producció a Vilafruns suposa l'extinció de 422 llocs de treball. Actualment treballen a la mina 162 empleats d'ICL i 260 d'empreses subcontractades, 230 dels quals són de la berguedana Montajes Rus, que aquesta setmana ja havia començat a negociar un ERO per a 66 persones. ICL traslladarà 136 dels seus 162 treballadors a la mina de Súria entre aquest juliol i l'agost, però la resta d'empleats queda sense feina.

La notícia, que s'especulava sotto voce els darrers dies com la pitjor sortida a la crisi generada pel moment econòmic i els accidents mortals, va caure ahir com una galleda d'aigua freda entre els treballadors d'ICL i els de Montajes Rus, i també entre els agents econòmics del territori i l'Ajuntament de Sallent.

Comunicació d'urgència

ICL va fer pública la notícia a la tarda, en una roda de premsa convocada d'urgència a la seu de la Cambra de Comerç de Manresa en què va intervenir el president d'ICL Iberia, Carles Aleman, que es va envoltar de la seva plana major: la directora d'operacions, Cristina Arespa; el director de Recursos Humans, Francesc Carta-nyà; i el director de relacions institucionals, Lluís Rodríguez.

«Vilafruns no és sostenible econòmicament», va afirmar Aleman, que va assegurar que, atesa la situació global del mercat de la potassa, la decisió de tancar Vilafruns es pren per concentrar esforços en el conjunt del projecte miner bagenc. «Aquesta és una decisió que no ens agrada comunicar, però després d'analitzar molt curosament totes les alternatives és l'única possible. És millor cessar ara definitivament la producció a la mina de Vilafruns», va dir Aleman.

«Hem d'aconseguir que la mineria del Bages sigui autosuficient», va repetir en diverses ocasions Aleman. És a dir, que el projecte bagenc pugui assumir les seves futures inversions amb els propis recursos, sense dependre de la matriu israeliana de la multinacional. Una situació idònia que el president d'ICL Iberia preveu que es pugui complir «d'aquí a quatre anys».

Caiguda del preu

Aleman, que va destacar «l'alt cost d'extracció» de la mina de Vilafruns, va detallar que el preu de la potassa s'ha enfonsat fins als 180 euros la tona dels 350 a què estava fa tres anys o els 700 del seu màxim històric, quan es va plantejar el pla Phoenix. Enguany, va dir, el preu ha caigut el 40% respecte de l'any anterior. A més, per l'efecte covid en el mercat global la producció de la mineria al Bages ha caigut el 40%. Fins ara, Vilafruns suposava a l'entorn del 45% del total productiu d'ICL. Unes condicions que situen la mineria al Bages en un moment «delicat». «I l'any que ve», va augurar, les condicions del mercat «seran pitjors». «És una situació crítica», va assegurar. «O fem la mineria eficient i autosostenible o tindrem pèrdues any rere any», va afegir Aleman, que va dir que l'objectiu és «treure rendiment de les inversions que hem anat fent els últims anys. I creiem que ho aconseguirem. Hem de mirar al futur i crear llocs de treball de qualitat». I va alertar que les multimilionàries inversions de la israeliana al Bages no garanteixen que s'hi hagi de mantenir per sempre. «El més important és no perdre-hi més», va afirmar.

Aleman va assegurar que l'empresa «treballarà per minimitzar l'impacte en llocs de treball. Ajudarem les empreses subcontractades», i va explicar que el cessament de l'extracció de potassa no significa el tancament definitiu de la mina. «N'estem estudiant nous usos. Podrien ser altres activitats mineres, però encara s'està avaluant», va afirmar. A més, un grup de treballadors hi seguiran destinats en operacions de seguretat i manteniment per tasques de ventilació i retirada de la maquinària.

Criteris econòmics

El president de la divisió ibèrica de la multinacional va assegurar que la decisió de tancar Vilafruns s'ha pres després d'elaborar amb la matriu israeliana un estudi econòmic que, assegura, en descarta la viabilitat.

Aleman va recordar que ICL ha invertit els últims anys 500 milions d'euros en un projecte de renovació industrial, que encara té pendents d'execució la rampa de Cabanasses, la renovació logística a Súria i l'automatització de la planta de potassa també de Súria. El projecte inicial preveia que la rampa de Cabanasses, que ha de connectar la superfície amb l'interior de la mina de Súria, i que ha de permetre doblar l'explotació en aquest jaciment, estigués a punt el 2015. Però qüestions tècniques n'han ajornat la finalització. La previsió era que la mina de Súria anés assumint progressivament la producció i la plantilla de Vilafruns, una mina que havia de tancar al final del procés. El nou termini per a l'entrada en marxa de la rampa és a començament de l'any que ve. Segons Aleman, ICL preveu que la producció que es deixarà d'obtenir enguany per l'efecte covid i pel tancament de Balsareny es pugui recuperar en part l'any que ve i ja plenament el 2022.

«El tancament de Vilafruns no és una sorpresa. Ja estava previst», va apuntar Aleman, que va afirmar que la decisió era independent dels darrers accidents mortals i del tancament provisional (ara ja definitiu) de la mina per avaluar-ne les condicions de seguretat. «Sense els accidents el tancament definitiu s'hauria fet igualment, potser d'aquí a dos mesos», va declarar a Regió7.

ICL inicia ara un quart torn de treball a Súria i Aleman reconeix que, tot i que part de la producció es pugui traslladar de moment a Súria, «el gruix de l'activitat (a Vilafruns) es perd».