22 de juliol de 2020
22.07.2020
Regió7

La UE aconsegueix signar un acord històric per sortir de la crisi de la covid-19

Els Vint-i-set pacten després de més de 90 hores de reunions a Brussel·les mobilitzar 750.000 milions d'euros, 390.000 en subvencions i 360.000 en préstecs barats fàcils de retornar

21.07.2020 | 23:07
Von der Leyen i Michel se saluden després de l'acord

«Històric» és un terme que agrada utilitzar amb freqüència a Brussel·les. Però amb més de 180.000 morts i una profunda recessió econòmica en potència, els Vint-i-set necessitaven aquesta vegada no només una resposta contundent a la crisi sinó una petita revolució. I malgrat les cessions i concessions als països del nord, és el que van aconseguir ahir els caps d'estat i de govern de la UE gràcies a l'aprovació d'un fons de recuperació, amb 390.000 milions en ajudes directes, i un marc pressupostari per al període 2021-2027, amb 1,074 bilions, que més enllà de la magnitud instaura una solidaritat inèdita fins ara al Vell Continent en permetre a la Comissió Europea, per primera vegada en la seva història, endeutar-se massivament per estimular les economies més afectades per la covid-19.

Arribar a aquest punt no va ser una tasca fàcil. Pel camí hi va haver molts desacords amb els anomenats països «frugals» -Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia, amb visions diametralment oposades sobre com i en què gastar el pressupost europeu. Moltes reunions i explicacions i algun fracàs. Finalment, després d'una última marató negociadora a Brussel·les de gairebé cinc dies i 90 hores, que a punt va estar de batre el rècord de la cimera més llarga de la història (la de Niça el desembre del 2000), els líders van aconseguir el que en algun moment havia arribar a semblar impossible. «Han estat més de 90 hores però ha valgut la pena», resumia al final de la reunió la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

«Aquesta és la màgia del projecte europeu, i més enllà de les diferències i sensibilitats, més enllà d'opinions, ho hem demostrat», celebrava de matinada el president del Consell Europeu i màxim responsable de l'acord, Charles Michel, al costat de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, presents a la majoria de les bilaterals que van aconseguir desencallar el pacte. «Europa és sòlida, és robusta i, sobretot, està unida», proclamava el belga després de superar les profundes divergències que a punt van estar de fer descarrilar l'intent. «És un canvi històric en la nostra Europa i la nostra zona euro», recordava Macron.

Emissió de deute comú

Per primera vegada a la història, la Comissió Europea tindrà capacitat d'emetre deute comú en els mercats per finançar el pla de recuperació, utilitzant com a aval el pressupost de la UE. Es tracta d'una petita revolució, un veritable tabú fins fa no gaire i una victòria per a aquells que defensen una resposta solidària a través del pressupost 2021-2027, que serà inferior a l'anterior, d'1,074 bilions d'euros, amb retallades en àmbits com la política agrícola comuna, el programa Erasmus o la sanitat i, de moment, sense gaire claredat sobre quins són els recursos propis per finançar-se, ja que l'únic compromís de moment és una taxa al plàstic a partir de l'any vinent.

Creació d'un fons anticrisi

«Les concessions formen part de l'esperit de compromís, fins i tot si aquest últim ha estat dolorós», va reconèixer Merkel. El sostre dels recursos propis, no obstant això, s'augmenta fins al 2% de la Renda Nacional Bruta i es crea un fons anticrisi destinat a finançar la recuperació que no serà tan generós en termes de subvencions directes com volien Brussel·les, París, Berlín, Madrid o Roma, però que manté la seva potència de foc: 750.000 milions: 360.000 milions en forma de préstecs a retornar i 390.000 milions com a transferències directes, el 70% dels quals es concentrarà en els anys 2021 i 2022 i el restant 30% el 2023, tenint en compte la caiguda del PIB que es produeixi.

Aquesta xifra d'ajuts suposa una retallada radical respecte el mig bilió d'euros proposat inicialment, però que ha estat necessària per evitar el veto dels països «frugals», oposats a donar ajudes gratis i a una mutualització del deute. Segons va anunciar el president del Govern, Pedro Sánchez, Espanya rebrà fins a 140.000 milions en els propers anys, més del 10% del PIB, 72.700 milions en forma de subsidis i la resta en préstecs barats a retornar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit