Els quatre companys sobiranistes de Carme Forcadell a la mesa de Parlament jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van negar ahir davant del tribunal que tinguessin voluntat de delinquir o de desobeir i han denunciat ser víctimes d'una «causa general» contra l'independentisme.
En el TSJC ha quedat vist per a sentència el judici als excom- panys de Carme Forcadell a la mesa de Parlament i a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, per a qui la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat demanen un any i vuit mesos d'inhabilitació per no fer cas del TC en tramitar les lleis del procés.
Per la seva banda, un dels acusats, Lluís Guinó (PDeCAT), que actualment és diputat de JxCAT i que en la legislatura anterior va ser vicepresident primer de la mesa des del juliol del 2017, va al·legar en el seu últim torn de paraula que «en cap cas» van tenir voluntat de delinquir ni de desobeir els requeriments del Tribunal Constitucional.
D'altra banda, l'exsecretària primera Anna Simó (ERC) va denunciar que aquest procés judicial forma part d'una «causa general» contra l'independentisme i va lamentar que el Tribunal Constitucional pretengués utilitzar la mesa del Parlament per «coaccionar» el debat parlamentari, fet que hauria suposat una «tutela inacceptable» del Parlament català.
«Context polític»
Lluís Corominas (PDeCAT), que va ser vicepresident primer fins al juliol del 2017 i posteriorment president del grup de JxSí, va insistir que aquesta causa no hauria d'haver arribat al jutjat, i que si ho ha fet és pel «context polític».
No obstant, va assegurar que en els tres anys en què ha estat immers en aquest procés judicial ha reafirmat les seves conviccions i confiança en el Parlament i el seu paper, així com el seu compromís a l'hora de seguir treballant «de manera tranquil·la, incansable, democràtica i pacífica» per la independència de Catalunya.
D'altra banda, Ramona Barrufet (PDeCAT) va agrair el «bon tracte» i el «bon to» que han mantingut en el judici tant el tribunal com la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular exercida per Vox, agraïment a què també s'hi va sumar Guinó.
L'exdiputada de la CUP Mireia Boya va dir que «estava obligada a vehicular un seguit de demandes» del programa electoral de la CUP al Parlament, incloent-hi la independència, la justícia social i el procés constituent.
«No hi ha una causa general»
Per la seva banda, el fiscal va negar que el judici per la seva «desobediència extrema» sigui una causa política contra l'independentisme.
En el seu informe final, el tinent fiscal Pedro Ariche va negar que hi hagi una «causa general» contra l'independentisme i va subratllar que els acusats van dur la seva desobediència «a l'extrem» en la seva via unilateral per trencar amb la legalitat el 2017.
«No es jutja aquí l'independentisme», va exclamar Ariche, que va defensar que no es tracta d'un judici «polític» perquè «totes les idees són legítimes si no xoquen frontalment amb el Codi Penal», de manera que els acusats s'asseuen a la banqueta no per la seva ideologia sinó pel seu «concert de voluntats» per no fer cas del Tribunal Constitucional en tramitar les lleis del procés.
El fiscal Ariche va insistir que els acusats no estaven emparats per la inviolabilitat parlamentària -ja que no és «il·limitada»- i va recalcar que tenien l'obligació de complir els mandats del TC per vetar les iniciatives que fossin «palmàriament inconstitucionals», perquè així no poguessin arribar al ple.
Segons Ariche, el programa electoral de JxSí per a les eleccions del 2015 contenia «aspiracions legítimes» dels independentistes, encara que introduïa una frase «inquietant», en considerar que el Govern central -llavors amb Mariano Rajoy al capdavant- tancava «qualsevol via al diàleg» en condicionar-lo al respecte al marc legal. Van ser els acusats que, segons el fiscal, «van renunciar al diàleg a favor de la unilateralitat, a favor de la ruptura de la legalitat, estatal i de Catalunya». «Van anunciar la seva desobediència i van executar la desobediència i la van portar fins a l'extrem final», va indicar.
Autocràcia i totalitarisme
«Cap dels poders de l'Estat està per sobre de la resta», va afegir Ariche, que va advertir que els missatges de desobediència als tribunals amb els quals de manera «recurrent i desafortunada» es «vanen» alguns polítics contenen un «preocupant contingut d'autocràcia i totalitarisme».
Al seu entendre, els acusats van idear un pla per tramitar i facilitar les resolucions i lleis «obertament inconstitucionals» per donar una «aparença» de legalitat a les lleis de la desconnexió.
