La Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon) ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra la decisió del Govern de tancar els locals d'oci nocturn a causa de la covid-19. L'entitat considera que s'han vulnerat els drets fonamentals de llibertat d'empresa de l'art 38 de la CE, derivat del de la dignitat de les persones i el d'igualtat. Per això, com a mesura cautelar, demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que suspengui la resolució o, com a alternativa, que es ratifiqui el pla de contingència i mesures sanitàries presentat pel sector al Procicat.

El secretari general i portaveu jurídic, Fernando Martínez, ha explicat que "la resolució de la Generalitat és inconstitucional, i no ha seguit els tràmits preceptius com la del 17 de juliol passat per a l'àrea metropolitana de Barcelona, que va requerir la ratificació judicial, tot i que les mesures que ara s'impugnen afecten tot Catalunya i haurien d'haver acudit als tribunals, cosa que no han fet". "La norma no deixa de ser confusa i arbitrària ja que afecta províncies com Tarragona que va ser la primera en obrir les seves sales de festes i discoteques mantenint baixes taxes d'afectats per la covid-19, i no fa esment a cap municipi d'aquesta província". L'advocat també vol assenyalar que "no s'ha produït cap rebrot a Catalunya en discoteques, bars musicals o sales de festes".

En el recurs s'han aportat documents com una guia de mesures higienico-sanitàries, així com una app de control per seguir la traçabilitat en el seu cas, mesures preses en els locals ja des de les fases de desescalada, així com la sol·licitud d'informes a Salut sobre la pandèmia i la seva relació amb l'oci nocturn legal des del 25 de juny, i el Pla Sectorial de Contingència presentat al Procicat, que no ha estat contestat ni estudiat per aquest organisme.

Al mateix temps el recurs enumera els "danys irreparables i perjudicis" que presenta el sector de l'oci nocturn català, aportant un mostreig realitzat amb els seus federats sobre les pèrdues mensuals arrossegades després de més de quatre mesos d'inactivitat o limitacions de les seves llicències.

La patronal vol que s'acullin les seves pretensions per poder salvar un sector empresarial que afecta més de 37.000 treballadors i més de 3.600 establiments, i ha proposat al tribunal que hi hagi un equilibri entre el compliment del dret de salut i el dret fonamental de llibertat d' empresa.