Catalunya va passar ahir a ser «zona vermella» en el mapa europeu de rebrots de covid-19 que elabora el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès). Catalunya, juntament amb Navarra, empitjora la seva situació i se suma a l'Aragó, que ja estava considerada «zona vermella» des de fa una setmana. La «zona vermella» és la categoria en què l'ECDC classifica els territoris que registren més de 120 casos de covid-19 per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies. A l'Europa occidental, només Catalunya, l'Aragó, Navarra i una regió de Bèlgica són considerades «zones vermelles», mentre que la resta totes són a l'Europa de l'Est.

Catalunya ha passat en només dues setmanes d'estar en la categoria de les regions que registren entre 20 i 60 casos per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies a situar-se en la de més de 120 contagis. Aquest salt implica haver empitjorat tres categories en només dues setmanes. L'ECDC actualitza la situació epidemiològica a totes les regions europees cada setmana.

Es relaxen les mesures a Lleida

Mentrestant, els territoris del Baix Segre, que són els que més restriccions han patit durant les darreres setmanes per culpa dels rebrots, comencen a relaxar les mesures, que tot i això seguiran vigents almenys durant quinze dies més en set municipis, inclòs Lleida. Els comerços podran obrir sense cita prèvia i sense superar el 50% de la capacitat, i també ho podran fer els bars i restaurants, amb consum només a les terrasses, que tampoc podran superar la meitat de la capacitat i hauran de tancar com a màxim a la mitjanit. Les trobades de més de 10 persones continuaran prohibides. A les cerimònies religioses es permetrà un terç de la capacitat i a les piscines exteriors, parcs infantils i equipaments esportius es podrà obrir amb un 50% de la capacitat.

Així, les terrasses de Lleida van tornar a obrir ahir a primera hora tot i que en principi no podien fer-ho fins a les 16 h. Tots els clients celebraven que l'hostaleria tornés a obrir després de dues setmanes, però coincidien també a demanar que ho pugui fer a l'interior, amb limitacions de la capacitat com en altres punts de Catalunya.

No es preveuen més restriccions

Els responsables de Salut van demanar una «mobilitat segura» i mantenir les mesures de protecció -mascareta, distàncies, rentada de mans, evitar aglomeracions- de cara als desplaçaments que algunes persones faran per vacances, si bé ara com ara no preveuen restriccions en més municipis. «No ens agradaria començar a tenir brots en altres zones de destí turístic per culpa dels desplaçaments», va afirmar el coordinador de la unitat de seguiment de la covid-19, Jacobo Mendioroz, en roda de premsa. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, no va censurar la celebració de festes majors, però va advertir que han de ser «diferents» i amb «totes les precaucions». «L'envelat, no el podrem tenir», va il·lustrar.

Efectes del confinament

El departament de Salut va alertar que el confinament empitjora la salut mental i augmenta el sedentarisme. És una de les conclusions d'un qüestionari que Salut Pública, Esade i Idiap han fet a 37.810 persones. L'enquesta indica que el percentatge de població que refereix simptomatologia ansiosa és quatre vegades més gran que abans del confinament, i que la que mostra símptomes de depressió i malestar emocional s'ha triplicat. També es triplica el consum d'hipnosedants prescrits, i el de no prescrits augmenta 10 cops.