La Fiscalia ha recorregut el tercer grau concedit per la Generalitat el passat 14 de juliol als exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa i ha demanat al jutjat de vigilància penitenciària que suspengui de forma immediata la semillibertat mentre resol el fons de l'assumpte.
Així ho sol·licita en tres escrits la Fiscalia Provincial de Barcelona, després que dimarts passat, 28 de juliol, ja va aconseguir que el jutge de vigilància penitenciària deixés sense efecte de forma cautelar el tercer grau de l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Joaquim Forn i Raül Romeva i els 'Jordis'.
D'aquesta manera, la Fiscalia, que dimarts passat també va recórrer al tercer grau de l'expresidenta de Parlament Carme Forcadell encara que en aquest cas encara segueix a l'espera que el jutge resolgui sobre la seva suspensió cautelarment, ja ha portat a jutjat de vigilància penitenciària la semillibertat que la Generalitat ha concedit als nou presos del procés.
Si el jutjat de vigilància penitenciària accedeix a la petició fiscal per suspendre de forma immediata la semillibertat, Turull, Rull i Bassa tornarien a un segon grau estricte, fins i tot sense les sortides laborals i de voluntariat en aplicació de l'article 100.2, almenys fins que les respectives juntes de tractament ho tornessin a plantejar.
No obstant això, la Fiscalia del Tribunal Suprem va demanar ahir a l'alt tribunal que, a mesura que li arribin els recursos sobre l'aplicació del 100.2 als presos del procés els suspengui immediatament de forma cautelar, el que també tancaria la porta al fet que tornessin a sortir per treballar, exercir voluntariat o tenir cura de familiars dependents.
En els seus recursos contra el tercer grau de Turull, Rull i Bassa, la Fiscalia esgrimeix arguments semblants als que va exposar en els escrits per revocar la semillibertat dels sis presos del procés, en el sentit que l'educació i resocialització dels interns no són les úniques finalitats de la pena de presó, ja que no és "menys important" que experimentin la "culpabilitat" i que el seu empresonament és "una cosa merescuda".
En el cas de Turull, Rull i Bassa, la Fiscalia adverteix que encara no estan preparats per passar a al tercer grau perquè no han seguit a la presó un curs per aprendre a viure "respectant l'elenc de mandats i prohibicions continguts en la llei penal".
Malgrat que els exconsellers reconeixen les conseqüències dels seus fets, el fiscal sosté que segueixen sense admetre que van cometre el delicte i no han seguit cap programa de tractament sobre els "dèficit" que els van portar a delinquir: "falta de respecte a les lleis i als tribunals, creença d'un mandat superior del Parlament per sobre del mandat constitucional i de les advertències del Tribunal constitucional i creença de la seva capacitat per interpretar la voluntat popular".
Per aquest motiu, insisteix que el programa de tractament que haurien de seguir hauria de ensenyar-los a respectar la llei ja que només es pot aconseguir el que es desitja mitjançant els mecanismes legalment establerts, "de manera que un govern autonòmic no pot transformar l'estructura de l'Estat i plasmar-ho en un text legal fora de les lleres jurídics de reforma".
Com en la majoria dels escrits en què la Fiscalia demana que es revoqui el 100.2 o el tercer grau dels presos del procés, el ministeri públic subratlla que no estan a la presó per voler transformar l'estructura de l'Estat, un fi que veu "totalment legítim i respectable", sinó per "voler fer-ho fora de les vies legalment establerts".
Segons la Fiscalia, que els presos no reconeixen el delicte queda "clarament acreditat" en les seves declaracions públiques, en què asseguren que van actuar de manera "legítima" i "democràtica" emparats pel "mandat de poble" i en les seves conviccions "radicalment democràtiques "per donar veu a la ciutadania a través de les urnes.
Segons la Fiscalia, aquest ús de el terme "demòcrata" per part del que presos els serveix "com a excusa" per no haver acatat les lleis i haver utilitzat les vies de fet, malgrat ser "plenament" conscients que aquest "alçament" suposava impedir, fora de les vies legals, la "correcta" actuació de les autoritats i funcionaris públics.
"No es van observar les lleis, es va crear una legalitat paral·lela, i es va realitzar un referèndum prohibit mitjançant una tumultuària mobilització ciutadana", afegeix el fiscal.
En el seu escrit, el ministeri públic adverteix a més que en tots ells es produeix una "incompatibilitat" a l'hora de progressar al tercer grau, ja que no s'han modificat els trets de la seva personalitat relacionats amb l'activitat delictiva, pel que la seva semillibertat suposa en la pràctica "buidar" el contingut de la condemna del Suprem.
La Llei Orgànica del Poder Judicial estableix en la disposició addicional cinquena que els recursos d'apel·lació (en aquest cas seria davant del Tribunal Suprem) en matèria de classificació penitenciària comporten immediatament el caràcter suspensiu de la mesura, fins que es resolgui el fons l'assumpte.
Davant d'aquesta situació, la Fiscalia, com ja va fer amb els altres sis presos del procés, sosté que el jutge de vigilància penitenciària pot ordenar igualment la seva suspensió cautelar de forma immediata en considerar que el seu escrit es correspon amb un recurs d'alçada, equivalent al d'apel·lació, en demanar que es revoqui una resolució administrativa de la Generalitat.
