Mònica Carol Torrades (Santa Margarida de Montbui, 1970) és farmacèutica, tècnic superior de Salut Pública, doctora en Ciències Biomèdiques i postgrau en Salut Pública. «Dic sempre que soc epidemiòloga», ho resumeix. Treballa al servei des del 2008. Es va crear el gener i ella hi va entrar el juny, i n'és la cap de servei des del juliol del 2019, quan va rellevar la manresana Roser Torra Bastardas perquè es va jubilar.

S'ho deu passar bé, ara, professionalment parlant. Entengui'm...

Si he de ser sincera, és un repte professional i personal.

Quan i com s'adona de la magnitud de la covid?

A la xarxa de vigilància és molt important identificar que treballem en xarxa totes les unitats. Les persones dels serveis centrals ja estaven fent una funció bastant important, i, de retruc, nosaltres també, quan va començar l'epidèmia a Wuhan. Aleshores ja es va començar a identificar que hi podia haver una situació de casos importants, tot i que no ens imaginàvem la magnitud. Per tant, era molt important treballar amb un procediment i es va començar a fer molt seguiment de com estava anant a la resta del món i a mesura que va anar passant el temps. I sobretot quan impacta a Itàlia. Això va ser clau. Concretament, va ser el març, amb el brot de l'Anoia. El dia 8 de març vaig anar a Igualada a fer la visita a l'hospital perquè hi havia un brot familiar possible nosocomial [que s'ha contret en un centre sanitari] i com que tenim la responsabilitat de fer prevenció i control dels brots... En aquell moment va ser exponencial. Es van fer PCR a 200 treballadors que tenien simptomatologia lleu i, de cop i volta, explota com a brot a l'hospital, però també a la Conca [d'Òdena].

Ha de ser...

... molt, molt dur, i en aquell moment l'ICS ens va donar suport. De cop i volta, van venir aquí tres metges, cinc infermers i quatre administratius de l'ICS, i tota aquesta planta estava plena de gent treballant, identificant casos, contactes... Ens va passar per sobre.

Per això insisteix tant en la importància d'avançar-se.

Sí. És la clau. És el que indica l'OMS. Si no fem aquest seguiment tan exhaustiu, no ens en sortirem.

És la situació professional més dura que li ha tocat viure?

Per descomptat. Sí que és veritat que, per una banda, és una situació molt interessant, epidemiològicament parlant. Aprenem molt i és un repte professional, però, evidentment, sí que és la més dura. Sobretot, en el moment del pic que hi va haver tants exitus [mort d'una persona que té lloc dins el recinte d'un hospital], va ser molt impactant. Per a tota la societat, crec.

Què troba a faltar o què ha trobat a faltar per poder treballar amb més eficàcia?

He identificat tres temes clau. El primer, conèixer més bé el virus. Tenim models matemàtics potents per poder predir l'evolució, hi ha bons experts, però és veritat que hi ha vegades que les eines no són prou potents perquè només poden predir uns quants dies. I sistemes d'informació integrals, tot i que ja et comentava que s'ha fet un esforç ingent per poder-ne tenir i que sort n'hem tingut. Si al començament haguéssim pogut tenir les eines potents d'ara, hauria estat diferent.

La capacitat de recollir totes les dades per tal que no es distorsioni la informació.

Exacte. La notificació microbiològica és clau.

Com a epidemiòloga, creu que ens hem d'acostumar a pandèmies com aquesta com a societat?

Ens hi hem de començar a acostumar. És el que diuen els experts, que hem de començar a aprendre d'aquesta nova normalitat, d'aquesta situació de represa, perquè no es pot descartar que hi vagi havent pandèmies, no sé si d'aquesta magnitud, però al segle XXI n'hi ha hagut vàries. La grip A, per exemple, sense anar més lluny, i crec que sí que ens hi hem d'acostumar. De fet, el sistema de vigilància s'ha preparat i s'està preparant encara més per a això, perquè és necessari donar una resposta ràpida i coordinada.

Què ho explica: la globalització?

Em sap greu, però, tal com ha anat el dia a dia, no he tingut temps d'analitzar-ho i, per tant, ara et donaria dades sense una base científica.

Aprofitant l'entrevista, si vol fer una crida a la societat...

Doncs sí, el que hauríem de reforçar és el que hem anat dient: higiene de mans, mascareta i distància social. Evitar les aglomeracions i, si s'han de fer contactes socials, que siguin amb poques persones, i això és la clau de l'èxit.