31 de juliol de 2020
31.07.2020
Regió7

Processats en el cas del 3% tres exgerents de Convergència per organització criminal

L'Audiència Nacional proposa jutjar una trentena de persones i diverses empreses, entre les quals la bagenca Grup Soler i la berguedana Pasquina

30.07.2020 | 23:14
Escorcoll de la Guàrdia Civil a la seu de Grup Soler, el 2015

L'Audiència Nacional proposa jutjar els exgerents i extresorers de CDC Daniel Osàcar, Andreu Viloca i Germà Gordó, l'exresponsable jurídic del partit Francesc Xavier Sánchez Vera, així com 28 persones físiques i 16 jurídiques, per delictes d'organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals en el denominat cas 3%, l'estructura posada en marxa per finançar «il·legalment i de forma encoberta» la citada formació política. El magistrat dirigeix la causa, entre altres, contra diversos exalts càr-recs polítics i funcionaris d'administracions públiques de Catalu-nya, la mateixa CDC, el PdeCat, les empreses Teyco, Urbaser, Fundació ACS, Copisa, el bagenc Grup Soler i la berguedana Pasquina.

La interlocutòria del jutge José de la Mata, de 304 pàgines, posa fi a una investigació que es va iniciar el 2015 en relació amb determinades actuacions irregulars de persones vinculades a l'Ajuntament de Torredembarra i que ha conclòs amb aquesta resolució en la qual el jutge descriu l'operativa desplegada pels investigats en almenys 31 adjudicacions d'obra pública sospitoses entre el 2008 i 2012 que van suposar el 7,7% del finançament global del partit. A més, arxiva la causa per a cinc persones físiques i una jurídica.

Entre la trentena d'adjudicacions investigades destaquen les obres a l'IES manresà Lluís de Peguera, el centre Nexe de Sant Fruitós i unes obres a la C-55 a Manresa. A més, hi figuren el contracte de recollida d'escombraries d'Olot; el manteniment d'escoles de Barcelona; obres en centres educatius de Vila-seca, el Vendrell, Sant Celoni, Sant Hipòlit i de Voltregà i Sabadell; el projecte de l'estació de l'AVE a Girona; un CAP de Mataró i un a Prats de Lluçanès; el dic Est i l'ampliació dels accessos Sud del Port de Barcelona; la remodelació de l'avinguda Paral·lel, la plaça de les Glòries i trams de carril bici a Barcelona; la prolongació dels FGC a Sabadell; una carretera de la Diputació de Barcelona; el Campus Diagonal Besòs de Barcelona; un parc a Lloret de Mar; una piscina a Figueres; pisos socials a Sant Cugat del Vallès; l'ISPC a Mollet del Vallès i l'Hospital Sant Pau de Barcelona.


Els esglaons de l'organització

De la Mata assenyala que alts càr-recs de CDC, de connivència amb responsables públics i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i amb diferents empresaris, van posar en marxa una estructura per finançar aquest partit polític «il·legalment i en forma encoberta». En el més alt nivell de l'organització, el jutge inclou els responsables del partit Gordó, Osàcar i Viloca, que duien a terme un control i seguiment de les licitacions d'obra pública i serveis oferts per diferents administracions de l'àmbit territorial català, totes sota l'esfera de poder de CDC i «influïen en els seus responsables per tal d'aconseguir que fossin adjudicades a les empreses connivents o associades a aquest pacte criminal». Ells, segons el jutge, portaven els comptes, materialitzaven el seguiment de deutes pendents, en les adjudicacions donades i, «per descomptat, rebien els pagaments».

En un segon esglaó, el magistrat situa les autoritats d'aquestes administracions, que, d'acord amb els responsables de CDC i seguint les seves indicacions, van alterar concursos públics amb la finalitat de «dirigir-los» cap a les companyies dels empresaris connivents. Aquí se situen persones com Josep Antoni Rosell, director general d'Infraestructures de la Generalitat del 2011 al 2016; Joan Lluís Quer, president d'Infraestructures.cat del 2011 al 2015; Sixte Cambra, president del Port de Barcelona del 2011 al 2018 i exsenador de CiU; i Antoni Vives, extinent d'alcaldia de Barcelona.

Al tercer esglaó, l'instructor inclou el grup dels empresaris que, sistemàticament, es van concertar amb alts càrrecs de CDC per fer pagaments encoberts al partit, sota l'aparença de donacions, a través de les fundacions vinculades a CDC, CatDem i Fundació Forum Barcelona. Aquí se situen empresaris com Sergio Lerma, Josep Manel Bassols, Jordi Sumar-roca, Antonio García Bragado i Joan Maria Pujals, exconseller de Cultura en els governs de Pujol, entre d'altres. Entre les empreses processades hi ha Teyco, Urbaser, Fundación ACS, COPISA, TEC Cuatro, Oproler i Grup Soler i Pasquina, entre d'altres.

Tots els investigats eren necessaris per tancar el cercle de les activitats delictives i, segons argumenta De la Mata, van desenvolupar aquestes accions dirigides a un sol objectiu: «Subvertir l'estat de dret i, mitjançant un intens abús de poder, fer servir la direcció de les administracions per obtenir un benefici i lucre il·lícit, personal i mercantil en el cas dels empresaris, i organitzacional en el cas concret dels dirigents del partit polític, aconseguint un finançament il·legal per al mateix, implicant un greu descrèdit a l'administració pública i un perjudici a l'erari públic».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit