La Regió Sanitària Catalunya Central és, actualment, una de les que té menys casos de covid i una taxa d'incidència més baixa. Fa poc menys de cinc mesos, però, la situació era diametralment oposada. La pandèmia pel coronavirus SARS-COV-2 va esclatar amb tota la seva força per primer cop a la Catalunya Central, a l'Anoia, a la conca d'Òdena, i qui va detectar primer que en passava alguna de grossa va ser el servei epidemiològic de la Catalunya Central, amb seu a la Muralla del Carme de Manresa, al mateix edifici on hi ha els serveis territorials del CatSalut.

«Vam ser els primers de Catalunya de detectar que estava passant alguna cosa». Ho diu Imma Cervós, subdirectora general de Salut Pública a la Catalunya Central, que inclou la vigilància epidemiològica. «Va ser el 9 de març. Recordo cada dia d'aquell mes. Era un dilluns i va explotar. Ens en vam adonar perquè teníem moltíssimes trucades de gent que anava a un àmbit hospitalari i a primària amb simptomatologia relacionada amb covid. Com que és una malaltia de declaració obligatòria, els centres sanitaris tenien l'obligació de reportar el que passava. S'havia de decidir si s'ingressava o es feia una prova diagnòstica; com s'actuava. Quan vam veure que les trucades es multiplicaven per deu o per vint, vam saber que passava alguna cosa. Aquell cap de setmana ja va ser molt dur i ja se sap la seqüència». L'OMS va declarar la pandèmia global el dia 11 i el dia 14 es va declarar l'estat d'alarma a Espanya.

Admet que va ser una situació única. «No havíem estat mai amb pandèmia i ens ha sobrepassat. Ha estat un impacte social, psicològic... Recordo que el març estàvem en estat de xoc perquè no ens podíem creure el que passava. La repercussió en les residències d'avis va ser una càrrega emocional molt forta. Com això, no havíem viscut mai res». Amb tot, fa notar, «quan gestionem un brot que no saps què està passant i tens gent ingressada i hi ha morts, és el mateix. Hi estem acostumats perquè cada dia arriba alguna alerta, algunes de baix nivell i d'altres d'alt».

De 4 a 12 i a 50 professionals

El Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública a la Catalunya Central neix el gener del 2008 coincidint amb la creació de la regió sanitària. A Catalunya n'hi ha vuit en total: Vallès, Zona Sud, Barcelonès Nord-Maresme, Girona, Tarragona-Terres de l'Ebre, Lleida-Alt Pirineu-Aran, Catalunya Central, i el de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que en té un de propi. A la Catalunya Central hi treballen dues persones, Mònica Carol i Ramon Mora, titulats superiors de Salut Pública. Fa temps que tenen dos infermers de reforç i amb la covid es va iniciar un programa que va permetre incloure en l'equip més persones: una biomèdica amb coneixement d'estadística, més infermers, una farmacèutica i un metgessa que està fent quarantena. Dotze, en total.

En el moment del pic de la pandèmia, a més a més, fins a 50 professionals del territori titulats superiors en Salut Pública que formen part d'equips de l'Agència de Salut Pública fent tasques de promoció i protecció al Bages, Berguedà, Anoia i Osona (la regió central també inclou el Solsonès i el Moianès) van donar un cop de mà fent sectorització de residències d'avis (separar els infectats per covid i els que no), trucades a casos, ajudant en els aplicatius...

La gran por, els brots

Què fan actualment? Mònica Carol, cap de servei, explica que «cada dia al matí fem l'extracció de dades i les revisem. I, a partir d'aquí, ho passem als infermers, que miren les històries clíniques cas per cas per veure si és un cas complicat. Si ho és, ens el quedem aquí, que som el nucli dur de la vigilància, i si no ho sembla, ho passem a companys que ara fan aquesta tasca. Interaccionem per identificar possibles brots. Això ens preocupa molt», remarca.

Insisteix que «el que és molt important és que a nosaltres ens arriben tots els casos perquè actualment tenim un sistema molt potent de notificació microbiològica, per tant, ens arriben tots els de la regió en el moment que surt un PCR positiu. A l'inici no ho teníem. Hem fet un esforç ingent per treballar en tot el que és sistemes d'informació i integració de les diferents plataformes. No podem fer front a la pandèmia sense aquestes eines». Els casos positius s'aboquen a una plataforma dels laboratoris reconeguts i autoritzats per fer les proves PCR, que estan obligats a bolcar-les. Ara mateix, a la Catalunya Central, segons aquestes dades, diu Cervós, «podem dir que tenim la situació sota control, però que no podem abaixar la guàrdia». En altres paraules, diu, «la regió està bé però perquè s'està fent un gran esforç pel que fa a detecció de casos i també en l'àmbit social. Hem d'agrair l'esforç pel que fa a prevenció i control».

Dades, transparència i política

Les dades, però, no sempre han estat clares perquè hi ha més d'una font. Fins i tot han generat contradiccions. Cervós i Carol admeten que no sempre s'han fet les coses bé. «En un moment amb una gran demanda de dades hi ha hagut diferents agents, i això ha fet que alguns tractessin una dada no confirmada i altres com nosaltres només entràvem les confirmades, i hi ha hagut aquest petit desajust. Cal depurar-ho i això és temps i requereix un parell de dies més». Carol coincideix que «és molt rellevant analitzar les dades, depurar-les, i això requereix temps, i aquest temps, per la necessitat de ser transparent, no hi és i s'han de reconduir aquestes situacions de desajust».

Del fet que als mapes interactius de Salut, on es poden consultar les dades per regions sanitàries, àrees bàsiques de salut i municipis, només hi hagi les del dia i no es puguin recuperar les dels dies anteriors, ho expliquen com una «política del departament», que xoca totalment amb aquesta voluntat de transparència que esmenten.

Salut pública s'encarrega de fer l'enquesta epidemiològica als casos positius per saber els contactes que ha tingut i «identificar les cadenes i tallar-les com més aviat millor. Quan ens arriba un cas, en fem el seguiment el mateix dia per aïllar-lo al minut zero», diu Cervós. Una vegada identificats els contactes, els introduïm en una plataforma i això viatja fins als scouts [rastrejadors], que depenen del SEM», que en fan el seguiment via trucada.

De cara a la tardor, només saben que «el rebrot és possible». Mentrestant, no aparten els ulls de les dades.