El rei Joan Carles va comunicar ahir al seu fill Felip VI la decisió de traslladar la seva residència fora d'Espanya en plena investigació de la Fiscalia del Tribunal Suprem per presumpte cobrament de comissions il·legals i altres possibles delictes com ara frau a la Hisenda pública o blanqueig de capitals.
Joan Carles roman a disposició el ministeri fiscal per a qualsevol tràmit que consideri oportú, malgrat la seva decisió de traslladar-se a viure fora d'Espanya, segons va informar ahir el seu advocat, Javier Sánchez-Junco.
D'altra banda, fonts de la Fiscalia van precisar a Efe que la decisió del rei emèrit no afecta les diligències d'investigació que té obertes la Fiscalia del Tribunal Suprem sobre el presumpte pagament de comissions en la construcció de l'AVE a la Meca, en les quals Joan Carles I podria estar involucrat.
El comunicat del seu advocat va fer-se públic després que el Palau de la Zarzuela informés que el rei emèrit ha traslladat a Felip VI seva «meditada decisió» d'anar-se'n a viure fora d'Espanya davant la repercussió pública de «certs esdeveniments passats» de seva vida privada.
Investigacions
Les investigacions de la Fiscalia de Ginebra sobre donacions presumptament vinculades amb Joan Carles I, iniciades el 2018 però que no es van conèixer fins al març d'aquest any, són l'origen dels actuals problemes de rei emèrit, que li han fet a prendre la decisió d'abandonar Espanya.
El primer fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, investiga des de fa dos anys donacions milionàries vinculades amb el rei emèrit i la seva antiga amiga Corinna Larsen, davant la sospita que es tractés d'operacions de blanqueig de diners.
El 3 de març, el diari local Tribune de Genève revelava que una d'aquestes donacions s'elevava a 100 milions de dòlars, pagats pel ministeri de Finances de la monarquia d'Aràbia Saudita a un compte al banc privat suís Mirabaud a nom de la entitat panamenya Lucum, de la qual Joan Carles I era únic beneficiari.
Segons aquella informació, part d'aquests diners es va retirar del compte i la major part de la suma restant, uns 65 milions d'euros, presumptament es va transferir a Larsen a través de la sucursal d'un altre banc ginebrí a les illes Bahames.
També es va conèixer llavors que la fiscalia suïssa investigava possibles vinculacions entre aquestes sumes i suposades comissions pagades a l'Rei emèrit després de l'adjudicació a un consorci de firmes espanyoles de l'contracte per a les obres de l'tren d'alta velocitat entre les ciutats saudites de la Meca i Medina.
Encara que Bertossa va portar aquestes investigacions amb discreció, al novembre de l'any passat es va saber que la fiscalia ginebrina havia demanat a l'Audiència Nacional espanyola àudios d'una trobada que van mantenir a Londres el 2015 l'excomissari José Villarejo i Corinna Larsen en relació amb aquestes indagacions.
Quan aquest fet va fer-se públic, el 5 de març la Fiscalia Anticorrupció espanyola va enviar a Suïssa una comissió rogatòria per demanar dades sobre la presumpta donació de 65 milions a Larsen.
Pocs dies després, el 15 de març, el rei Felip VI va renunciar a l'herència del seu pare i li va retirar la retribució de l'Estat, tot i que mantenint-com a membre de la família reial amb la consideració de rei emèrit.
La setmana passada, un jutge de l'Audiència Nacional va citar Corinna Larsen a declarar el proper 8 de setembre pels àudios amb Villarejo, en els quals, segons sembla, esmentava els comptes del rei emèrit a Suïssa.
