El bisbe Pere Casaldàliga ha estat traslladat a un hospital més equipat per seguir el tractament dels problemes respiratoris que pateix. Tal i com va informar Regió7, el cap de setmana va ser ingressat a l'hospital de São Félix do Araguaia degut a aquests problemes agreujats pel Parkinson que pateix fa anys i l'edat avançada.

Fonts properes han comunicat aquest dimecres de matinada que "degut al seu estat de salut i a la impossibilitat de continuar el tractament a São Félix do Araguaia, el bisbe Casaldàliga està essent traslladat a l'hospital dels claretians a Batatais, Sao Paulo". A l'espera d'un comunicat oficial, s'ha informat que el seu estat és "estable, dins de la gravetat".

Tal i com ja va recollir dilluns aquest diari, la neboda, Anna Casaldàliga, va confirmar que es troba en una situació força complicada degut als problemes respiratoris agreujats pel Parkinson i que durant els dies previs a l'ingrés la seva salut havia empitjorat.

A l'hospital São Félix do Araguaia li van fer la prova per Covid-19 i el resultat és negatiu, segons confirmava la neboda. Cada any la família viatjava al Brasil per visitar-lo però aquest any no s'han pogut desplaçar degut a la crisi sanitària. "Malgrat la distància, el sentim a prop perquè estem en contacte amb les persones que el rodegen. Sabem que està en bones mans", remarcava la neboda.

Amb 92 anys, quan en fa pràcticament 50 que va deixar Catalunya per anar a viure en un racó de món, en una zona amb un alt grau de violència, en un espai de lluita per la terra. São Felix do Araguaia serà per sempre la seva segona casa. Va néixer a Balsareny, a cal Lleter.. Va passar mitja vida a Catalunya (fins als 40 anys), i ara encara la recta final del seu pas pel món a la seva humil casa, al costat del riu Araguaia. A ell sempre li ha agradat establir aquest pont entre rius, entre el seu Llobregat, tan industrial, i el cabalós i espiritual Araguaia.

Casaldàliga va tenir una gran activitat mentre va ser a Catalunya. Va deixar una especial petjada a Sabadell, després de treballar per resoldre conflictes socials, i en tot el que feia l'acompanyaven dues aficions: escriure i comunicar. Però en aquests primers anys també va veure ben a prop el que suposa la guerra, la violència de la lluita entre els uns i els altres, el dolor de la sang vessada (a casa seva va morir un tiet sacerdot i va conèixer de molt a prop el cas de les víctimes del seminari de Barbastre). Però el veritable pes de la seva personalitat l'ha tingut a São Felix. Des d'aquest racó de l'Amazònia, la seva veu s'ha sentit arreu del món. Per explicar les seves causes -i les seves queixes, que també n'hi ha hagut-, però sobretot per mostrar-se com a exemple d'una Església que caminava a favor dels pobres.