El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar ahir, enming de la tempesta política, social i judicial desencadenada per la sortida del rei emèrit, Joan Carles I, d'Espanya, una bateria de mesures per impulsar la recuperació econòmica, que s'accelerarà el 2021 i el 2022 fins a superar fins i tot la situació econòmica d'abans de la la covid-19 l'any 2023. Entre les iniciatives anunciades hi figuren l'impuls de les infraestructures, la reorientació del Pla d'Habitatge cap a lloguers «assequibles» i la rehabilitació, un nou pla d'internacionalització de l'economia i una revisió de la fiscalitat de l'alimentació.

El president ho va avançar en el decurs de l'habitual compareixença a la Moncloa per a fer balanç de gestió al tancament del curs polític, després de la celebració del Consell de Ministres, en la qual va assegurar que després de la fase de resistència al coronavirus «ja ha començat la recuperació econòmica». En aquesta línia, Sánchez va defensar que la recuperació prendrà un ritme més intens el 2021 i que s'accelerarà el 2022, gràcies a l'acord «històric» reeixit a Europa sobre el fons de 750.000 milions, que permetrà fins i tot depassar la bonança precovid-19 l'any 2023, per a quan el Govern compta tenir una economia «en millor forma», amb un «salt» en digitalització, sostenibilitat, cohesió social i territorial i competitivitat.

L'agenda

agenda

En aquest context, Sánchez va detallar que l'agenda de Govern que s'implementarà els pròxims mesos passa per una «atenció preferencial» a les mesures incloses de l'acord de coalició i que busquen la creació d'ocupació de qualitat, per la qual cosa es renovaran les polítiques actives d'ocupació, es consolidaran els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) com a alternativa a l'acomiadament i s'impulsarà i consolidarà -amb el diàleg social com a garantia «necessària i imprescindible»- l'estabilitat que necessita Espanya. A continuació, Sánchez, que va reconèixer la «importància» del sector de la construcció per a l'economia i la generació d'ocupació, va avançar el llançament d'un pla d'inversió en infraestructures que, entre altres objectius, se centrarà a millorar la xarxa de Rodalies i tancar corredors ferroviaris en construcció com el Corredor Mediterrani o l'Atlàntic.

Refer el Pla d'Habitatge

En la mateixa línia, va ratificar la ja anunciada reestructuració de l'actual Pla d'Habitatge per a centrar-lo en dos grans eixos com són la construcció de pisos per a lloguer «assequibles» i l'impuls de la rehabilitació. En aquest sentit, l'Executiu ja té esbossat un pla de rehabilitació d'habitatges de dos anys que suposarà mobilitzar una inversió d'uns 2.000 milions d'euros en col·laboració amb la iniciativa privada i que generarà 221.000 llocs de treball.

El programa aspira a multiplicar per quatre el nombre de pisos que es reformen a l'any a Espanya, de manera que ascendeixi a uns 120.000 anuals, davant dels 30.000 actuals, i facilitar la generació de 221.000 ocupacions. També va avançar que s'escometran accions concretes que contribueixin al creixement, amb una activitat ja avançada en el programa del Govern, com l'aprovació de l'estatut del consumidor electrointensiu, el tercer pla per a la internacionalització de l'economia 2021-2022 i una carta de drets digitals davant les grans corporacions. En l'àmbit de l'ocupació pública, el president va exposar que s'aprovarà el projecte de Llei de Funció Pública en l'Administració General de l'Estat (AGE) i que es desenvoluparà l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, al mateix temps que s'elaborarà un pacte d'estat per a la modernització de l'administració de la Justícia.

R+D+i

Igualment va anunciar que s'aprovarà un Pla estatal d'R+D+i, l'estratègia espanyola de ciència, tecnologia i innovació 2021-2027 i mesures en l'àmbit de la igualtat. Alhora, va afegir, s'impulsaran accions en defensa dels consumidors, com l'aprovació d'un reial decret sobre el joc i una revisió de la fiscalitat sobre els aliments.