La Justícia belga ha rebutjat aquest divendres el lliurament a Espanya de l'exconseller de Cultura de la Generalitat Lluís Puig, reclamat pel Tribunal Suprem per malversació en el cas de l'1-O. La decisió, la primera que adopten els tribunals de Bèlgica sobre els impulsors de l'1-O, es podrà recórrer, opció que la Fiscalia està estudiant.

Segons un comunicat emès aquest divendres, el tribunal belga ha "denegat l'execució de l'ordre europea d'arrest considerant que l'autoritat espanyola que ha emès el mandat (el Suprem) no és competent per fer-ho".

En una roda de premsa des de Brussel·les, on Puig va traslladar-se junt amb altres polítics independentistes el novembre del 2017, l'exconseller ha destacat que la decisió de la justícia belga corrobora que el Suprem tampoc era competent per fer el judici de l'1-O" i "la causa no hauria d'haver començat mai".

Quan es va obrir la causa, Puig ja havia estat cessat del càrrec

Segons ha explicat l'advocat Gonzalo Boye, la justícia belga ha resolt que el Tribunal Suprem no és l'òrgan competent per jutjar Puig perquè en el moment d'obrir la causa pel referèndum de l'1-O l'exconseller ja havia estat suspès del seu càrrec per l'article 155 i, per tant, ja no era aforat. El mateix principi, diu, s'hauria d'aplicar a la resta de líders independentistes. "No és una qüestió formal. Qui demana l'ordre no és el jutge natural per demanar-la, perquè no és el jutge natural per jutjar aquesta persona", ha explicat Boye, qui defensa que l'òrgan competent per jutjar Puig i la resta de líders independentistes seria un tribunal ordinari de Barcelona.

La Fiscalia belga està considerant si apel·lar la decisió, ja que encara queden dues instàncies judicials superiors. L'exconseller ha dit que "la pilota torna a estar a la teulada de la justícia espanyola", que podria emetre una quarta euroordre.

Tres euroordres

La primera euroordre, emesa per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, es va retirar el desembre del 2017. La segona, del març de 2018, ja va ser emesa per Pablo Llarena des del Tribunal Suprem, però la justícia belga la va rebutjar per un defecte de forma i, per tant, no va entrar a valorar el fons de la qüestió. Llarena va reactivar l'euroordre després de la sentència del procés, l'octubre del 2019, demanant l'extradició de Puig pel delicte de malversació.

Tot i que la justícia espanyola també demana l'extradició de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, les seves euroordres han quedat paralitzades per la immunitat aconseguida com a diputats al Parlament Europeu. Per tal que se'ls pugui jutjar, l'eurocambra ha de donar el seu consentiment per retirar la immunitat judicial dels tres eurodiputats de Junts per Catalunya. Aquest procés, però, ha quedat aturat per la pandèmia.

Torra: "Si el Suprem no és competent per jutjar Puig, tampoc ho és per jutjar cap dels altres"

El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha felicitat per la sentència de la justícia belga i ha volgut començat la seva intervenció al ple del Parlament sobre la monarquia valorant la decisió judicial i assegurant que si el Suprem "no és competent per jutjar el conseller Puig, tampoc ho és per jutjat cap dels altres", en referència als presos independentistes i els exiliats.

"Sempre hem dit que era un judici farsa, que el Suprem no era òrgan ni competent ni legítim, i que l'única manera que tenim els independentistes de trobar justícia era anat a Europa", ha dit, tot demanant "la nul·litat del judici farsa, l'alliberament de presos polítics i el retorn dels exiliats, i l'amnistia per tots els encausats".

Cs diu que respecta "totes" les resolucions judicials però reclama millorar les euroordres per fer-les "més efectives"

Ciutadans, primer partit de l'oposició, assegura que respecta "totes" les resolucions judicials, en relació al rebuig de la tercera euroordre contra Lluís Puig, i diu que és "urgent" millorar l'orde europea de detenció per fer-la "més efectiva" entre els països membres de la UE. En un comunicat, la formació afirma que no només respecta la resolució d'aquest divendres sinó també "les dues instàncies de recursos que encara queden sobre aquest cas": "Cosa que ja sabem que els polítics separatistes no fan, només els sembla just quan els hi donen la raó". Malgrat això, defensen el seu compromís "com europeistes convençuts" per "impulsar" les reformes "necessàries per enfortir el projecte europeu".

També per "evitar que els que volen fer mal a projectes d'unió i llibertat com l'europeu no puguin quedar impunes i que els fugits de la justícia campin al seu aire".