Els partits independentistes (JxCat, ERC i la CUP) han presentat una proposta de resolució conjunta on insten el Parlament a declarar que Catalunya és republicana i que "per tant, no reconeix ni vol tenir cap rei". Les formacions també volen que la cambra denunciï connivència dels poders de l'Estat en la "fugida consentida" de Joan Carles I i que "l'únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la República catalana com un estat de dret, democràtic i social". La proposta també constata el "fracàs" i la "crisi definitiva" del pacte constitucional del 78 que, "pel seu caràcter irreformable", "blinda la continuïtat d'una monarquia delinqüent, un sistema autonòmic fallit i una democràcia intervinguda pel poder judicial".

La proposta de resolució conjunta que els tres partits independentistes han portat al ple demana al Parlament que declari que Catalunya és "republicana" i que ni reconeix "ni vol tenir cap rei".

El text també carrega contra la família Borbó i la qualifica de "calamitat històrica per Catalunya" i recorda que el rei emèrit va acceptar la successió de Franco "jurant fidelitat als principis del seu règim. Per això, remarca que la monarquia espanyola és "la continuació del règim anterior" i "inseparable de la persona de Joan Carles I".

A més, la proposta insta la cambra catalana a denunciar la "connivència" dels poders executiu, legislatiu i judicial" per "sostreure la monarquia de qualsevol fiscalització i control democràtic". Un extrem que "arriba al seu moment culminant amb la fugida consentida del rei per evadir l'acció de la justícia".

També reclamen que el Parlament constati el "fracàs" i la "crisi definitiva" del pacte constitucional del 1978. Un pacte, insisteix el text, que "pel seu caràcter irreformable" blinda la "continuïtat d'una monarquia delinqüent". "Un sistema autonòmic fallit, una democràcia intervinguda pel poder judicial, unes polítiques socials que són anul—lades quan les aprova el Parlament i una legislació que castiga l'exercici de drets fonamentals", remarca el document.

La proposta també demana a la cambra que ratifiqui d'acord amb la voluntat expressada "pel poble de Catalunya i el Parlament l'1 d'octubre, el 10 d'octubre i el 27 d'octubre del 2017" que "l'únic camí per superar aquest règim monàrquic és constituir efectivament la República catalana". Per això, insten a exhortar la societat civil i les institucions del país a "continuar el camí i avançar decididament cap a l'objectiu de la independència".

A banda de la proposta conjunta, els diferents grups parlamentaris n'han presentat d'altres.

JxCat aposta per abolir una institució "caduca" i "antidemocràtica"

El grup parlamentari de Junts per Catalunya ha proposat condemnar les activitats "irregulars o delictives" dels membres de la casa reial espanyola i refermar el compromís amb els "valors republicans" i aposta per l'abolició d'una institució "caduca i antidemocràtica com la monarquia".

La formació de Carles Puigdemont proposta impulsar una llei al Congrés que retiri el títol de rei emèrit a Joan Carles de Borbó. També vol emplaçar el Govern a fer les "gestions necessàries" per aconseguir la plena restitució de "tots els diners furtats" a la hisenda pública per la monarquia borbònica, amb la finalitat que es destinin a la lluita contra la covid-19 i les necessitats socials extraordinàries causades per la pandèmia.

Entre els punts de la proposta de resolució de JxCat també volen instar la Generalitat a "no col—laborar ni participar en cap acte on participin membres de la monarquia espanyola" i a fer les "gestions oportunes" per tal que la resta d'institucions i entitats de Catalunya "no col—laborin ni participin" tampoc en cap acte amb membres de la monarquia espanyola.

ERC aposta per la supressió de l'aforament, de la condició de rei emèrit i dels privilegis

El grup parlamentari d'ERC ha proposat que s'exigeixi al govern espanyol la supressió de l'aforament de Joan Carles de Borbó, així com la retirada de la seva condició de rei emèrit i tots els privilegis dels quals gaudeixi. Alhora, reclama a l'executiu de Pedro Sánchez que esclareixi el paper que ha tingut el Govern en la fugida i que s'emprenguin accions si cal "depurar responsabilitats".

En paral—lel, els republicans també emplacen a què s'insti al Govern a derogar el delicte d'injúries contra la Corona i la Llei Mordassa, en considerar que són normes que limiten la llibertat d'expressió; així com demanar a la Conselleria d''Interior que eviti qualsevol col—laboració activa en dispositius de repressió de manifestants i protestes amb l'excusa "d'una suposada protecció" a la família reial. En aquesta línia, proposen que es revisi l'actuació dels agents a Poblet durant la visita de Felip VI.

Finalment, ERC proposa que es reclami a la Comissió Europea que actuï "en defensa de l'estat de dret" i, per tant, exigeixi a Espanya la "deguda i estricta" aplicació dels tractats que regulen les obligacions dels Estats en aquest àmbit.

El PSC demana investigar les "irregularitats" del rei emèrit

Per la seva banda, el grup parlamentari PSC-Units ha presentat una proposta de resolució que emplaça el Parlament a considerar que les suposades irregularitats fiscals o delictives del rei emèrit Joan Carles I han de ser investigades per la fiscalia i l'agència tributària i "sancionar" les responsabilitats que siguin escaients arribat el cas.

També volen que el Parlament demani al Govern personar-se com a acusació particular en els casos de la família Pujol Ferrusola i el 3% que afecta CDC. "Per a garantir en cas de que hi hagués malbaratament de recursos públics el rescabalament a favor de la Generalitat de Catalunya.", concreten.

A més a més, el PSC constata que la Generalitat no té competències sobre la monarquia i reclama abordar temes d'"extrema urgència" com la salut, l'educació o la protecció als menors. El PSC demana, així, que el Parlament insti el Govern a lluitar contra la pobresa infantil, a atendre la situació d'emergència educativa, impulsar polítiques per a la indústria i el sector de l'automoció o reforçar el transport públic.

Cs reclama la reprovació de Torra

La formació taronja ha presentat una proposta de resolució en la qual demana al Parlament que reprovi el president Quim Torra per "una qüestió sobre la que ni ell ni el Parlament ni la Generalitat tenen competències". També per voler "erosionar" la monarquia i la figura del cap de l'Estat, "com a símbol de la unitat del nostre estat democràtic i de dret". També insten la cambra condemnar la "no compareixença" de Torra per explicar la situació sanitària a Catalunya, la seva "nefasta gestió" de la crisi i l' "absència injustificada" a la conferència de presidents autonòmics.

A més, reclamen al Parlament que reconegui la tasca de la monarquia i exalti la tasca del rei al capdavant de la institució, a banda del "seu paper fonamental en l'actual estat social, democràtic i constitucional".

El text també demana constatar que la "suposada corrupció del rei no ha estat jutjada ni demostrada" i que, en cas que els tribunals considerin que ha comès delictes, l'emèrit "haurà de respondre dels seus actes davant d'una justícia imparcial". També insisteix que no hi ha cap requeriment obert contra el monarca i que, per tant, la seva sortida d'Espanya no es cap "fuga" . Amb tot, reclamen que el Parlament condemni la campanya de "desprestigi".

En una segona resolució, reclama al Parlament que insti al Govern a emprendre accions legals contra els responsables del cas 3%.

La CUP vol la reprovació del govern espanyol i de la "dinastia borbònica"

La CUP ha presentat una proposta de resolució per reprovar Felip VI i "tota la dinastia borbònica per dècades d'impunitat i d'enriquiment il—legítim utilitzant les institucions públiques i les figures institucionals". Així mateix, el text que han presentat els cupaires censura el govern espanyol i especialment la vicepresidenta segona, Carmen Calvo, per "col—laborar en la fugida de Joan Carles I". Els anticapitalistes l'acusen de "còmplice de la impunitat perpetrada per la monarquia" i l'assenyalen com a responsable de la marxa de l'exmonarca de l'Estat espanyol.

Catalunya en Comú- Podem insta a no confondre "inviolabilitat amb impunitat"

El grup parlamentari de Catalunya en Comú- Podem, en la seva proposta de resolució, censura l'actuació de Joan Carles de Borbó i considera que s'està confonent "inviolabilitat amb impunitat". Considera que cal fer canvis legislatius per regular l'exercici de les funcions del Cap d'Estat i la seva família per tal de garantir la transparència i "prohibir la realització de qualsevol activitat econòmica o d'intermediació per empreses", així com l'obertura de comptes a l'estranger i limitar la inviolabilitat de cap d'Estat.

Catalunya en Comú- Podem proposa retirar el títol, els honors i els privilegis a Joan Carles de Borbó. Considera que l'aforament al rei emèrit és un privilegi que afavoreix "el blindatge jurídic" del que gaudia abans de l'abdicació i recorda que ja no exerceix cap funció publica. Considera que l'actuació del Cap d'Estat s'ha de sotmetre a un control Públic i parlamentari. En la seva proposta també insta a eliminar el delicte d'injúries a la Corona per ser "anacrònic i contrari al principi d'igualtat" i atemptar contra els drets d'expressió.

En la seva proposta de resolució apunta al fet que, en ple segle XXI, el Cap d'Estat ha d'estar sotmès a la sobirania popular i que, per tant, cal establir una República plurinacional i que ha de ser la ciutadania, amb el seu vot en un referendem, qui decideixi sobre la forma política de l'Estat.

El PP, en contra dels "atacs" al sistema institucional

El PP ha presentat una proposta de resolució en la qual reclama al Parlament "refermar" el compromís amb la monarquia parlamentària i condemnar "els atacs dels que pretenen desestabilitzar el sistema institucional". El text remarca que fer-ho implica "atacar directament les bases del nostre sistema democràtic i de llibertats". En aquest sentit, insta a reivindicar la "lleialtat" del Parlament amb la monarquia "com a forma política de l'Estat espanyol que recull l'article 1 de la Constitució" i la figura del cap de l'Estat com a peça "clau" en la "recuperació de les llibertats i la concòrdia" del país.

D'altra banda, el PP ha presentat una altra proposta per instar el Govern a personar-se en el procediment judicial obert a l'Audiència Nacional pel cas 3%. El document recorda que en els últims anys s'ha sabut que la política catalana ha estat "l'epicentre d'una maquinària corrupta" i que el Govern ha "emparat la corrupció" per la "connivència i la participació dels seus màxims responsables". En aquest sentit, posen com a exemple a banda del 3%, a les condemnes a inhabilitació per desobediència de Mas i Torra i a Puigdemont "un fugit de l'acció de la justícia".