Els micropobles de Catalunya han elaborat un estatut propi on proposen lleis més transversals en matèria urbanística, avantatges fiscals per als veïns i representació en organismes públics per decidir el seu futur i demanen al Parlament que se'l faci seu. Volen aconseguir un equilibri territorial i això passa per millorar les comunicacions i serveis perquè sigui possible «despoblar unes zones superpoblades de Catalunya per repoblar-ne unes altres», explica a l'ACN el president de l'Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) i alcalde de Torrebesses (Segrià), Mario Urrea.

Urrea defensa que els ciutadans dels micropobles han de tenir les mateixes oportunitats que els habitants de les grans ciutats. I per aconseguir-ho reconeix que «no es pot tractar igual els que som desiguals». És per això que una de les propostes «equilibradores» que recull l'Estatut dels Micropobles és una discriminació fiscal positiva per a aquestes poblacions. Per exemple, que els autònoms que s'hi vulguin instal·lar paguin una quota inferior que si viuen en una gran ciutat.

També reclamen canvis en matèria d'Urbanisme. «La llei no pot ser la mateixa per a tots els territoris ja que en zones urbanes es protegeixen els espais verds i als micropobles hem de protegir la identitat del municipi», explica. «Calen unes lleis més transversals i més pensades en el món rural. No té cap sentit que les lleis urbanístiques siguin les mateixes per a Barcelona que per a un poble de 200 habitants», coincideix l'alcalde de Riner (Solsonès), Joan Solà. També defensa que en matèria d'habitatge també s'hauria de treballar de manera diferent: «Per repoblar els micropobles cal millorar les comunicacions terrestres, canviar la llei d'Urbanisme per poder construir habitatges i millorar la xarxa d'Internet per poder treballar des de casa».

Precisament, per a Solà, les comunicacions «són bàsiques tant per a les famílies que ja hi són com per a les que podrien venir-hi». Urrea coincideix que «sempre han estat un problema, però ara aquestes mancances s'han agreujat amb la pandèmia, ja que ha augmentat molt el teletreball i amb 10 megues no es pot teletreballar», lamenta.

També cal millorar l'oferta cultural. «No cal tenir el TNC, sinó oferir activitats culturals amb certa periodicitat perquè la gent no es trobi en un desert a partir de les cinc de la tarda», explica Urrea, el qual també lamenta que fa temps que demanen a la Generalitat un pas endavant per reconèixer l'especificitat dels micropobles, i que ara Madrid ha engegat una campanya similar que anomenen «Pueblos pequeños». Segons l'AMC, però, no són pobles petits, ja que tenen moltes hectàrees, i prefereixen el qualificatiu de «micropobles».

Urrea diu que pretenen presentar l'Estatut dels Micropobles de cara al mes de setembre per tal que els grups polítics el duguin al Parlament i «se'l puguin fer seu».