La justícia belga va rebutjar ahir l'entrega a Espanya de l'exconseller català Lluís Puig, reclamat pel Tribunal Suprem per malversació en el cas de l'1-O.
«La Fiscalia de Brussel·les pot confirmar que la Cambra del Consell ha rebutjat l'execució de l'ordre d'arrest europea considerant que l'autoritat espanyola que ha emès aquest mandat no era competent per fer-ho», va explicar la Fiscalia en un comunicat.
La decisió, la primera que han pres els tribunals de Bèlgica sobre els polítics catalans a l'exili, es podrà recórrer, cosa que la Fiscalia «està estudiant», segons un comunicat.
La Cambra del Consell de Brussel·les, jutjat de primera instància que ha examinat l'Ordre Europea de Detenció i Lliurament (OEDE) dictada en relació amb l'exconseller de Cultura, ha seguit els arguments de la defensa de Puig sobre la manca de competència del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per emetre l'euroordre.
«Sempre vam sostenir que el Tribunal Suprem no era competent per aquests fets i persones; ara, la Justícia belga ens dona la raó amb les conseqüències que això té per a la resta de procediments pendents. Sens dubte és un bon dia per a Puig i per a tots», va dir el coordinador de les defenses dels polítics independentistes, Gonzalo Boye, en el seu compte a Twitter.
El 23 de juny, quan va tenir lloc l'audiència en què es va anunciar la data de la decisió, Puig va dir que havia demanat a el jutge que, si es decidia per una sentència de no extradició, hi quedés «clar i ben argumentat que no hi ha cap indici de malversació, però sí moltes vulneracions de drets fonamentals, com a ciutadà, com a polític i com a membre del Govern català del 2017».
L'argument de la defensa del polític català sempre ha estat que la Justícia espanyola ho està reclamant per executar una ordre de presó que els seus excompanys de govern ja estan complint, tot i que un grup de treball de Nacions Unides «l'ha declarat arbitrària i contrària als drets humans», segons els advocats. Aquesta qüestió va quedar desvinculat del cas de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la del seu exconseller Toni Comín en el moment en què a tots dos se'ls va reconèixer la condició d'eurodiputats, arran de la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE) sobre el polític català Oriol Junqueras emesa el desembre passat.
Les euroordres de Puigdemont i Comín estan suspeses fins que es resolgui el suplicatori que el Tribunal Suprem espanyol va enviar a l'Eurocambra per demanar que se'ls retiri la immunitat parlamentària, per al qual també s'han ampliat els terminis per les restriccions imposades per la pandèmia del coronavirus.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar la «nul·litat del judici farsa» de l'1-O al Tribunal Suprem i va exigir la llibertat «immediata» per als líders independentistes presos. Torra va considerar una «notícia excel·lent» que la Justícia belga hagi rebutjat el lliurament a Espanya de Puig, reclamat pel Tribunal Suprem per malversació en el cas de l'1-O.
Segons Torra, si el Suprem «no és competent» per reclamar l'extradició de Puig, «tampoc és competent per jutjar a cap dels altres» líders del procés.
