La Diputació Permanent del Parlament va derogar ahir el decret llei de la Generalitat que pretenia adaptar la renda garantida de ciutadania que presta la Generalitat a la creació de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), impulsat per l'executiu central davant la crisi del coronavirus.

Els grups i subgrups de l'oposició -Ciutadans, el PSC, Catalunya en Comú Podem, la CUP i el PPC- van unir els seus vots per derogar el decret llei del Govern, ja que, segons que van denunciar, les possibles famílies beneficiàries de les prestacions veurien suspesa la tramitació de la renda garantida de ciutadania fins que l'Estat resolgués si els concedeix o no l'Ingrés Mínim Vital.

En la presentació del decret llei, aprovat al juliol pel Govern i que havia de ser validat ara pel Parlament, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va explicar que la iniciativa pretenia «adaptar» la llei de la renda garantida de ciutadania, que abona la Generalitat a persones en situació de vulnerabilitat econòmica, a la creació de l'Ingrés Mínim Vital.

Els arguments d'El Homrani no van convèncer cap dels grups de l'oposició, que van instar-lo a reformular el decret i tornar a presentar-lo al setembre amb els canvis oportuns.

La diputada de Cs Noemí de la Calle va denunciar que el decret contenia «importants elements regressius», com «paralitzar» els terminis de resolució de la renda garantida de ciutadania fins que es resolgui prèviament la concessió o no de l'Ingrés Mínim Vital, que és previsible que aquests mesos pateixi una «situació de col·lapse».

També el diputat de PSC Raúl Moreno va justificar el vot en contra del seu grup perquè el decret «dificulta l'accés a les dues prestacions» i va avenir-se a treballar amb el Govern per a l'aprovació d'un altre decret que corregeixi aquestes deficiències.

Per part dels comuns, la diputada Marta Ribas va acusar el govern de la Generalitat de «regatejar» recursos per a la renda garantida de ciutadania pensant en els seus «interessos egoistes».

Tampoc la CUP va validar el decret, ja que, segons el seu diputat Vidal Aragonès, genera «inseguretat jurídica».