La fase minvant en què es troba la Lluna permetrà enguany una observació òptima dels Perseids, la pluja d'estrelles que se succeeix cada estiu, coneguda popularment com a "Llàgrimes de Sant Llorenç" per coincidir el seu màxim apogeu amb els dies anteriors i posteriors a aquesta festivitat del santoral.
No serà la Lluna, sinó els núvols el que dificulti en alguns llocs la contemplació de la pluja d'estrelles, ja que, després de diversos dies de cels completament buidats en gairebé tot el país, les tempestes i els cels parcialment nuvolosos seran una constant en moltes comunitats durant les pròximes jornades.
Ni són estrelles ni són llàgrimes, sinó pols i roques residuals d'un cometa (el Swift-Tuttle) que en col·lidir amb l'atmosfera terrestre es converteixen en "boles de foc" i a una velocitat de fins a 50 quilòmetres per segon dibuixen aquests traços lluminosos que desencadenen un dels espectacles astronòmics més característics de les nits d'estiu en l'hemisferi nord.
L'Observatori Astronòmic Nacional (OAN) ha recordat que els Perseids comencen a veure's en el cel a mitjans de juliol i es prolonguen fins a finals d'agost, però la màxima activitat es registra cada any entre els dies 11 i 13 d'agost, quan aquesta pluja pot arribar a ser de fins a uns 200 meteors per hora.
Durant les últimes nits les "llàgrimes" han solcat ja el cel i han generat boles de foc especialment brillants que han estat ja gravades pels detectors que la Xarxa de Bòlids i Meteors del Sud-est d'Europa té en el Complex Astronòmic de la Hita (Toledo) i en altres nou observatoris localitzats en diferents llocs d'Andalusia.
Però el veritable espectacle que generen les "llàgrimes de Sant Llorenç" es produirà durant les nits de l'11 al 13 (entre el dimarts i el dijous d'aquesta setmana) i el millor moment per a observar-lo seran les primeres hores de la nit, quan el cel estarà més fosc, abans de la sortida de la lluna, encara que el satèl·lit no serà enguany un obstacle majúscul per estar en una fase minvant.Per què es formen?
Perquè tots els cometes, en les seves òrbites al voltant del Sol, deixen una reguera de gasos, de pols còsmica i de roques que romanen en una òrbita molt similar a la que descriu el cometa progenitor, i quan la Terra troba un d'aquests anells, alguns d'aquests fragments són atrapats pel camp gravitatori i entren a gran velocitat en l'atmosfera formant aquesta "pluja d'estrelles", segons l'OAN.
Cada estiu la Terra creua l'òrbita del cometa Swift-Tuttle, que està repleta d'aquestes partícules petites, com a grans de sorra i fins i tot menors, que havien estat alliberades pel cometa en els seus passos anteriors.
Les dades de l'Observatori revelen que la lluentor i la velocitat que aconsegueixen aquests meteors ocasionen un efecte espectacular i la "il·lusió" que estan molt pròxims, encara que en realitat els Perseids (batejats així perquè "semblen" venir de la constel·lació de Perseu) succeeixen a uns 100 quilòmetres.
La importància i la popularitat d'aquesta "pluja d'estrelles" centra cada any l'atenció de les principals societats i institucions astronòmiques, que organitzen activitats per a contemplar l'espectacle i retransmissions en directe, com les programades pel Complex Astronòmic de la Hita o l'Institut d'Astrofísica de Canàries amb càmeres d'altíssima qualitat.
Perquè per poder veure els Perseids no són necessaris ni telescopis ni instruments òptics -n'hi ha prou amb mirar al cel des de llocs foscos i el més lluny possible de focus de contaminació lumínica-, però sí per a observar com aquests meteors impacten contra la Lluna.
Quan surten de l'atmosfera, aquests meteors col·lideixen directament contra la superfície de la Lluna a velocitats que poden superar els 200.000 quilòmetres per hora, un impacte que provoca que es destrueixin d'una forma brusca i la formació de nous cràters; una col·lisió invisible per a l'ull humà, però no pels telescopis.
Un espectacle en el cel i una font inesgotable d'informació pels científics, que cada any posen el focus en aquestes llàgrimes i en aquestes col·lisions -algunes restes arriben fins i tot a impactar amb el sòl terrestre-.
L'Institut Astrofísic de Canàries i la Universitat Politècnica de Madrid s'han unit enguany al projecte de ciència ciutadana "Comptadors d'estrelles" que finança la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia dependent del Ministeri de Ciència i Innovació i s'han sumat a les activitats didàctiques perquè qualsevol persona participi en el comptatge d'estrelles.
El IAC, en col·laboració amb el canal de divulgació astronòmica sky-live-tv, retransmetrà en directe la "pluja d'estrelles" del 12 d'agost (la nit del dimecres al dijous) des dels observatoris del Teide a Tenerife i el Roque dels Nois a l'illa de la Palma.
