El Govern es planteja aplicar la prohibició de fumar al carrer i a les terrasses sempre que no es pugui mantenir una distància física de seguretat entre les persones. La mesura, que ja apliquen a Galícia i les Illes Canàries, tindria per objectiu evitar més riscos a l'hora de transmetre la covid-19 en situacions on no es porta la mascareta posada. El secretari de l'Agència de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha explicat que el Departament de Salut i el PROCICAT encara han de decidir sobre aquesta qüestió, però que la mesura està sobre la taula. "Ho estem estudiant", ha dit. Argimon, a més, s'ha mostrat "personalment" partidari de la prohibició, però ha matisat que a les "societats madures" de vegades "val més persuadir que imposar".

"No té molt sentit que haguem de portar mascareta, però en canvi, si estem fumant i no puguem respectar la distància de seguretat, no la portem. Quan menys temps anem sense mascareta, millor", ha assenyalat Argimon, preguntat per la prohibició de fumar al carrer i a les terrasses que han adoptat Galícia i les Canàries i que altres comunitats autònomes estan estudiant.

El secretari de Salut Pública ha assenyalat que ara s'elaboraran els informes tècnics al voltant d'aquesta mesura i serà el PROCICAT qui haurà de decidir si aplicar-la.

En la roda de premsa d'aquest dijous, Argimon també ha defensat la limitació de l'oci nocturn i de la mobilitat que genera i ha confirmat que ja ha donat la instrucció perquè es presenti el recurs contra la decisió judicial de permetre l'obertura de bars i restaurants després de mitjanit en els municipis amb restriccions.

"Ens agradi o no, aquestes mesures ens portaran a una reducció de les taxes de contagis", ha assegurat el secretari de Salut Pública, que també ha posat èmfasi en la importància d'evitar trobades amb moltes persones, més enllà dels territoris amb restriccions i que en tenen el nombre d'assistents limitat.

Argimon ha destacat que la situació epidemiològica del coronavirus a Catalunya s'ha estabilitzat i que ara toca "baixar la corba". "És una carrera de fons. No és senzill, serà un recorregut llarg", ha insistit.

Prop de 12.000 PCR en cribratges

Sobre l'estratègia de cribratges per fer una cerca més proactiva del virus en els territoris on s'hagi detectat transmissió comunitària alta, Argimon ha detallat que de moment s'han fet 11.778 proves PCR entre tots els municipis -Granollers, Ripollet, Sabadell, Terrassa, Torregrossa, Santa Coloma de Gramenet i Vilafranca del Penedès-. A Santa Coloma de Gramenet, on el cribratge va començar dilluns, s'han fet de moment 1.803 proves; a Vilafranca del Penedès, 1.713.

En els barris de Barcelona de Torre Baró i Besòs, on els cribratges començaran en els propers dies, preveuen fer unes 400 proves cada dia. Argimon ha reconegut que l'atenció primària i la infermeria estan "molt tensionades" i que per això comptaran amb la col·laboració de l'Hospital del Mar per al cribratge al barri de Besòs i de Vall d'Hebron a Torre Baró.

'Gestors covid' als hospitals

El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, ha explicat que han continuat incrementant els 'gestors covid' -encarregats d'identificar els contactes d'una persona amb covid-19- fins a 1.328 arreu de Catalunya -entre noves contractacions i altres professionals que n'han assumit tasques-.

Els 'gestors covid' s'han començat a incorporar també als hospitals, ja que fins ara ho havien fet als centres d'atenció primària (CAP). En total els 'gestors covid' han identificat 95.405 contactes, segons dades facilitades pel CatSalut.

Descens molt lleuger de pacients i increment a les UCI

L'atenció primària, que ha estat la primera línia davant del coronavirus sobretot en aquests rebrots, ha atès en la darrera setmana 14.007 persones amb sospita de coronavirus; ha realitzat 8.036 proves i 1.615 han estat positives -dades del 4 al 10 d'agost-. Respecte a setmanes anteriors, es nota un descens molt lleuger: 14.548 persones amb símptomes; 11.258 proves i 2.389 positius fa dues setmanes; 13.777 pacients, 10.745 PCR i 2.066 positius en fa una. En una de les regions on es nota més aquest descens és la de Lleida.

Les urgències hospitalàries per covid-19 també han baixat en els darrers dies: de 2.533 casos sospitosos fa dues setmanes s'ha passat ara a 2.087. Ara bé, el nombre d'ingressats a les UCI ha incrementat: de 102 pacients ingressats el 27 de juliol, ara n'hi ha 119 (dades 9 d'agost). Comella ha advertit que en les properes dues setmanes el nombre de pacients crítics podria continuar creixent i que a partir de llavors, si la situació epidemiològica és favorable, esperen que comenci a baixar. Això és perquè un augment de contagis s'acaba traduint en un increment del nombre de pacients crítics a les UCI unes setmanes més tard.

S'han derivat 70 pacients no covid de Lleida

A Lleida, ara que la corba del coronavirus està consolidant el seu descens, Comella ha exposat que durant la primera onada hi va haver 192 pacients ingressats i 53 a les UCI i que, en aquesta segona, han estat 160 pacients ingressats i 23 a l'UCI. S'han derivat 70 pacients no covid a altres hospitals, sobretot a Vall d'Hebron.