En un aspre i dur debat telemàtic que va durar dues hores i mitja, la mesa del Parlament va rebutjar la proposta de Junts per Catalunya (JxCat) de destituir el secretari general de la Cambra, Xavier Muro, per haver ordenat que no es publiquessin al butlletí oficial algunes de les resolucions contra la monarquia que va aprovar la majoria independentista en un ple fa 10 dies. D'aquesta manera, l'exigència que va formular el president, Quim Torra, que Muro fos destituït va quedar descartada, atès que ni la CUP -que va intervenir a la mesa a la mesa com els altres grups , tot i no tenir-hi vot- no va donar-hi suport a la reunió.

Finalment, tot i la insistència de JxCat, no es va sotmetre la seva proposta a votació i es va acordar descartar tant la iniciativa postconvergent com la de Ciutadans, que exigia un posicionament en sentit contrari del de la mesa. És a dir, que ERC, Cs i el PSC es van oposar a això, atès que són els partits que, juntament amb JxCat, tenen representants al màxim òrgan de govern de Parlament. Així constarà en una resolució de la mateixa mesa.

A la reunió, segons fonts coneixedores de la mateixa, el president del Parlament, Roger Torrent, es va mostrar clarament contrari a la destitució de Muro.

Torrent va defensar el dret de la cambra a poder debatre i aprovar tot el que consideri convenient, va criticar el que va definir com a repressió del sistema judicial espa-nyol, que amenaça al seu parer polítics i funcionaris del Parlament, però va afirmar que són els càrrecs polítics els que han d'assumir les conseqüències de les seves decisions i no es pot exigir als funcionaris que paguin el cost de les mateixes.

El president del Parlament va deixar clar que, al seu parer, la culpa que no es publiquin resolucions de la Cambra és del Tribunal Constitucional (TC). Encara més, el dirigent d'ERC va recordar que va ser la seva antecessora a la presidència de Parlament, Carme Forcadell, la que va nomenar Muro secretari general.

Intervenció de Muro

Muro també va intervenir. En un discurs de to institucional, va recordar les interlocutòries del Constitucional sobre al Parlament perquè no arribi a cap acord que vulneri les sentències ja emeses pel TC contra anteriors decisions de la cambra contra la monarquia. Per això, va decidir no publicar algunes resolucions per evitar conseqüències penals per al Parlament en el seu conjunt. Muro va deixar clar que és ell el responsable del servei de publicacions i que la mesa no el pot substituir en aquesta funció.

Tampoc la CUP va demanar explícitament destitució de Muro, si bé va defensar el dret a demanar dimissions i va reclamar que sigui la mesa la que s'encarregui de publicar les resolucions que aprovi el Parlament en cas de conflicte.

Els cupaires van carregar contra el Constitucional. Òbviament, Ciutadans va defensar la seva proposta de resolució en defensa dels lletrats i contra les tesis de JxCat. Però tampoc va aconseguir suports suficients per a això.

Per la seva banda, Josep Costa, de JxCat, va defensar la destitució de Muro i en un moment d'una de les seves intervencions va afirmar que era una petició que ja feia mesos que formulava al president del Parlament, si bé no va explicitar els motius.

Costa va defensar, contra el criteri de la resta d'intervencions, que les advertències del TC contra Parlament són nul·les de ple dret i va apel·lar al dret internacional.

Acusacions

La sessió va viure moments de tensió, per exemple, els que van protagonitzar Costa i David Pérez, membre de la mesa a proposta de PSC. Costa va acusar directament socialistes i comuns «de ser els responsables que pugui existir una persecució per part del Constitucional al Parlament. Pérez va qüestionar, en una dura rèplica, els coneixements de dret de Costa. La reunió es va allargar perquè JxCat va insistir en la necessitat de votar les diferents propostes, cosa que finalment no es va produir.

A la taula també es va esmentar l'escrit de tots els lletrats de Parlament, dirigit a la mesa, i en defensa explícita de la professionalitat de Muro i de la seva decisió.

L'origen

L'origen del cas és el ple extraordinari de Parlament que va convocar d'urgència el president Torra per analitzar la situació de la Corona després de la fugida del rei emèrit Joan Carles I. Després del debat es van votar diverses resolucions contra la monarquia, en quès es reprova aquesta institució, per part de la majoria independentista que formen JxCat, ERC i la CUP. A la reunió de la mesa prèvia a la votació, els lletrats ja van advertir que no publicarien algunes resolucions a causa de les interlocutòries del TC i van advertir de les conseqüències de desobeir sentències de l'alt tribunal. En aquesta mesa, JxCat no va emetre cap queixa, i després a l'hemicicle sí que va mostrar el seu enuig. En concret, no es va publicar una part de la resolució que ratificava que l'únic camí per superar el règim monàrquic és constituir una república catalana. També es va excloure l'incís «blindar la continuïtat d'una Monarquia delinqüent».