L'expresident Carles Puigdemont va llançar ahir un envit amable a l'independendentisme: un pacte entre els diferents líders sobiranistes per plantejar un nou procés de confrontació amb l'Estat, com a única via al seu judici per aconseguir la independència. «Som molts els que som conscients que l'única via transitable, realista i sense falses il·lusions és la gestió d'una confrontació intel·ligent amb l'Estat, és la via democràtica menys segura, la més incerta, en preferiríem una altra però no en tenim una altra, lamentablement», va afirmar.
«Si decidim que volem pujar els esglaons que calen [per a la independència], els lideratges polítics compromesos amb el procés tenim el deure de posar-nos d'acord i fer la política necessària per assolir-lo, tenim més coneixement que fa anys i no seria intel·ligent no posar-lo al servei d'una estratègia compartida al final de la qual sigui el reconeixement de la república catalana», va proposar. En aquest sentit va plantejar que el Consell per la República, que ell presideix des Waterloo, pot ser l'organisme que aglutini aquesta unitat.
Contra el fatalisme
L'expresident i líder de Junts va alertar contra determinades actituds negatives en el si de l'independentisme. «Acordem entre tots tractar-nos com a aliats d'una mateixa causa, l'estratègia per superar aquesta paret, per mantenir activa la independència, cal abandonar el fatalisme i la intransigència, superar la moral de derrota i evitar dreceres, cal planificar però acceptar que hi ha factors que no depenen de la nostra planificació però que poden ser determinants».
En aquest sentit va advertir que determinades actituds de l'independentisme poden contribuir a desactivar-lo. «Dir que fins aquí hem arribat, que aquí ens plantem i fem política, o perquè volem anar més enllà però hi ha massa dolor i sofriment; tercer, perquè encara que fóssim una majoria com som, no estem disposats a assumir el grau de confrontació i ruptura amb l'Estat perquè provoca dolor i sofriment». Entre els factors a tenir en compte en l'actual moviment independentisme, va citar la «desorientació, divisió, cabreig i desmobilització», fruit en bona part, en la seva opinió, de «l'agressivitat de la repressió», en què ha situat l'Estat com a origen, més enllà d'un determinat govern, jutge o fiscal. Una repressió que pretén, segons la seva opinió, desactivar el suport a la independència.
Puigdemont va deixar clar que la seva estratègia és contrària a la que d'aquí a l'independentisme aposten per incrementar, abans, el suport social a aquesta causa: «Com més vots per l'independentisme, més repressió, funciona així, i sabem que no ens sobra ningú, no excloure ningú, com més siguem més forts serem. Quan hem anat més units, més forts hem estat davant de l'Estat, però sent forts i anant units no és suficient, Espanya sempre té preparada una paret per a tothom, quan convingui l'aixecarà siguem el 47,5% o el 55%, però és una paret que ja està esquerdada com ha assenyalat Josep Costa en el seu llibre. Superar-la dona sentit a mantenir actiu el procés d'independència».
Desobediència com a opció
En una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, Puigdemont ha argumentat que, davant la repressió «agressiva i duríssima» de l'Estat cap a l'independentisme, l'única sortida per a l'independentisme és aquesta confrontació que va qualificar d'«intel·ligent». En aquest sentit, va reclamar «no criminalitzar la desobiediència cívica, pacífica, és una opció perfectament legítima i que s'ha de saber usar, que té conseqüències però que naturalment forma part» de l'estratègia, «és un recurs, encara que de vegades provoca efectes contraris als desitjats», va afegir Puigdemont sobre l'exercici de la desobediència.
