En temps d'incertesa els inversors es refugien en l'or, un valor segur. Ho hem vist en crisis anteriors i s'aprecia especialment ara, enmig de la pandèmia de la covid-19. Així, els dubtes sobre el panorama actual han desencadenat un furor pel metall daurat que ha portat a una revaloració del seu preu del voltant del 30%.

El 6 d'agost l'or es va situar en 2.051 dòlars per unça, i va superar per primera vegada en la història la barrera psicològica dels 2.000 dòlars, i s'ha arribart al seu preu més alt des de l'agost de l'any 2011, quan va arribar als 1.888 dòlars. Aquesta fita culminava una tendència alcista iniciada el juny, quan el seu valor era de tan sols 1.670 dòlars.

Aquest auge es deu a les turbulències socials i econòmiques generades per la pandèmia. L'impacte de la covid-19, que va enfonsar les borses a mitjan març, va portar els inversors a buscar refugi en valors menys susceptibles als alts i baixos del mercat. El deute a curt termini, els dipòsits bancaris i els bons nord-americans també van ser les seves apostes, però, a diferència de l'or, aquestes comporten un possible risc d'impagament i no proporcionen cobertura contra la caiguda del sistema fiduciari.

Cotització elevada

En les últimes setmanes, la pujada de les borses i la lleugera recuperació d'algunes economies ha fet rebaixar el preu màxim de l'or. Conscients d'aquesta millora, els inversors s'han començat a desfer dels seus títols en or, que ha retrocedit fins al 3,4%. La recent correcció del valor va d'acord amb el seu espectacular auge.

Tot i això, la cotització de l'or es manté molt elevada, al voltant dels 1.950 dòlars per unça, gairebé 300 dòlars més que al principi de l'estiu. Alguns experts auguren que el metall seguirà sent atractiu i que en els pròxims mesos podria tornar a superar els 2.000 dòlars i arribar a un nou màxim.

Causes i conseqüències

Segons el Market Report de Degussa, l'ascens del preu de l'or seria una conseqüència de les mesures d'estímul impulsades pels bancs centrals per fer front a la crisi sanitària, d'una banda, i de la reducció dels tipus d'interès per reactivar el creixement de producció i ocupació, de l'altra. «No sembla que sigui el final de la seva apreciació», remarca l'informe, que calcula que pugui arribar al voltant dels 2.550 dòlars a mitjan 2021.

Altres creuen que a mitjà-llarg termini, amb la recuperació de les economies mundials, el preu de l'or decaurà. Per a Carsten Menke, expert del banc suís Julius Baer, la revaloració de l'or reflecteix l'afebliment del dòlar, cosa que creu que és «més cíclic que estructural». «Els EUA estan bregant pitjor que Europa amb la crisi, de manera que el dòlar està baix enfront de l'euro», apunta. El juliol el dòlar va caure gairebé el 5%, el pitjor descens mensual en una dècada. Des del març s'ha depreciat al voltant del 10%. «Està sent recolzat per la contínua feblesa del dòlar i, a mesura que els tipus d'interès reals baixen, els inversors busquen una cobertura davant la inflació», afegeix Adam Vettese, analista en l'informe de eToro.

Philippe Waechter, economista en cap d'Ostrum AM, coincideix que l'actuació de la Reserva Federal està perjudicant el dòlar. «És una manifestació de preocupació per la situació dels EUA», asse-nyala l'estudi del banc d'inversió francès Natixis.