L'Alt Empordà, la comarca catalana on la prostitució és gairebé un tret identitari, s'ha omplert, com cada estiu, de dones a la via pública. La nova normalitat i la necessitat de protegir-se del coronavirus no ha impedit que tornin als carrers i carreteres. La por al contagi existeix però la seva situació ha empitjorat amb la pandèmia: «Si no treballen no cobren i, per tant, no mengen», lamenta Laura Labiano, de l'entitat Genera. Aquesta entitat, juntament amb Apip-Acam, manté un contacte estret amb les prostitutes fent una important funció d'acompanyament.

Les prostitutes que exerceixen a les comarques de Girona -i especialment a l'Alt Empordà- «és molt estrany que facin demandes o es posin en contacte amb els serveis socials», explica Labiano.

A l'Alt Empordà es concentra una gran quantitat de prostíbuls -entre ells, el més gran d'Europa, el Paradise- però també pisos dedicats a aquesta pràctica.

En roba interior o amb molt poca roba i sabates amb grans talons. Aquesta és la imatge que presenten moltes de les dones que es poden veure en vorals, pàrquings i desviaments de carreteres com l'N-260 o l'N-II entre els pobles de Bàscara i la Jonquera, la més concorreguda. La majoria no accedeixen a parlar amb nosaltres quan intentem saber com viuen la situació actual o ens fan fora ràpidament perquè no espantem la possible clientela. La demanda ha baixat. No només de clients nacionals, sinó que també de francesos. Els rebrots i les recomanacions del país veí de no viatjar a Catalunya han fet disminuir l'afluència de turistes.

A aquestes dificultats se n'afegeixen d'altres. Entre elles, les xarxes de prostitució. Una de les principals preocupacions de les entitats Genera i Apip-Acam és, precisament, que les dones que treballen en aquesta zona ho facin coaccionades per un proxeneta i que no acudeixin als serveis socials -desbordats durant la pandèmia-, als CAP o a l'hospital si es troben malament.

Dificultat a l'empadronament

L'altra gran preocupació és la manca de contracte laboral, molt habitual en col·lectius de l'economia submergida i la impossibilitat d'accedir a un empadronament. «Aquestes dones no accedeixen al padró i tampoc poden obtenir cap prestació», asseguren des de l'associació. Moltes d'elles són estrangeres en situació irregular i «hi ha municipis, com Figueres o la Jonquera, que no faciliten el seu empadronament». «Demanem que hi hagi més flexibilitat d'alguns criteris per facilitar aquest tràmit», insisteixen.

Accés a l'empadronament

Des de Genera recorden que la llei estableix l'empadronament com un dret i un deure per a la persones i també per als ajuntaments, i reclamen que es compleixi. L'alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consell Comarcal, Sònia Martínez, però, assegura que «si una persona diu que viu en un domicili se segueix el protocol: s'envia la policia per fer la comprovació i, si tot és correcte, s'empadrona. Seguim el que marca la llei i em consta que Figueres fa el mateix».

Per pal·liar la manca de cobertura assistencial, el Govern va ampliar a final d'abril el Pla de Contingència contra la Violència de Gènere perquè les víctimes de tràfic i les dones que exerceixen la prostitució -fins i tot les que estan en situació irregular- puguin percebre l'ingrés mínim vital, una mesura que algunes entitats preveuen ineficaç tenint en compte que ja tenen difícil accés a altres ajuts.

En aquesta mateixa línia treballa l'Equip d'Inclusió i Atenció a la Comunitat i el SIAD de l'Alt Empordà, que coordina la comissió de prostitució i tràfic de la Jonquera. «Ara es pretén obrir un nou espai que abasti tota la comarca», remarca la coordinadora de l'equip, Neus Juanola.

La taula de la Jonquera és un «espai de treball» on intervenen tots els agents implicats en el fenomen de la prostitució. En definitiva, una taula tecnicopolítica que implica entitats i administració amb l'objectiu d'abordar necessitats i demandes d'aquest sector. La taula es mantindrà però se n'obrirà una altra amb la mirada posada a la comarca, que inclogui Figueres i la resta de municipis. «La prostitució es pot donar a Castelló, Roses, Figueres... Volem ser facilitadors per a aquestes dones dels serveis públics, i del SIAD, i treballar amb les entitats», diu Neus Juanola.

La voluntat de crear aquest nou espai de treball va néixer abans de la Covid, sota la direcció del Consell Comarcal i en col·laboració amb l'Ajuntament i el SIAD de l'Ajuntament de Figueres, i l'objectiu és que entri en funcionament a partir de la tardor.

Tot i que ja hi ha un circuit d'atenció per part dels serveis socials, Juanola remarca que «és una realitat que moltes vegades, pel seu perfil, les dones que exerceixen la prostitució no tenen expedient obert a serveis socials» i en la majoria de casos no s'adrecen a l'administració perquè les ajudin. En aquest sentit, diu que «cal fer aquest esforç des de les administracions i les entitats per treballar plegats», destaca Juanola.

Durant el confinament ja es va demanar coordinació perquè preocupava l'estat de les dones i es van fer reunions extraordinàries i telemàtiques per elaborar un circuit d'atenció per a elles. «Vam procurar un espai de treball que inclogués tant els serveis socials com el SIAD de l'Ajuntament de Figueres, per fer-ne el seguiment i activar els recursos necessaris», afegeix Juanola. Si bé les entitats que les acompanyen van informar que durant aquests mesos hi havia dones que estaven al carrer, a la Jonquera, la Policia Local no va detectar que ningú es trobés en aquesta situació. «Sinó haguéssim buscat recursos com fem amb altres col·lectius vulnerables», assegura Martínez.

Espai de treball i reflexió

Aquest futur espai de treball vol convertir-se també en un àmbit de reflexió des de les diferents mirades a la prostitució i seguir treballant en temes d'igualtat. «La principal fita és anar introduint millores i obrir espais de debat, valorar les necessitats del moment i veure com s'articula aquest acompanyament directe i indirecte adoptant una mirada interseccional cap a aquestes dones, que es troben en una situació molt vulnerable. L'èxit passa per poder-les escoltar i que se sentin més representades», apunten des del Servei d'Inclusió.

Mentre es posen els fonaments perquè aquest nou servei comenci a caminar, el sector de la prostitució es veu més afectat per problemes socioeconòmics i de salut relacionats amb la pandèmia. I des de la Jonquera segueixen reivindicant que aquesta pràctica s'erradiqui de la via pública.

La inexistència d'una llei a Espanya ha portat el municipi a crear la seva pròpia ordenança cívica per regular-la. «El Govern espanyol no ha sigut mai valent per abordar aquest tema i decidir quin model volem, però cal prohibir la prostitució al carrer i alhora oferir recursos perquè aquestes noies tinguin altres oportunitats. Estan exercint sense seguir cap mesura sanitària, ni higiènica, ni de seguretat: també un dia un dia poden desaparèixer i no ho podem controlar», conclou.