01 de setembre de 2020
01.09.2020
Regió7

Puigdemont, els consellers i els presos de JxCat també estripen el carnet del PDeCAT

Els exconsellers Turull, Rull i Forn i els actuals consellers Budó, Calvet, Puigneró i Buch també abandonen la formació

01.09.2020 | 00:15
Carles Puigdemont amb David Bonvehí a Brussel·les el 3 de març passat

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va comunicar ahir al president del PDeCAT, el bagenc David Bonvehí, la seva decisió de donar-se de baixa del PDeCAT. Puigdemont formalitza així la ruptura amb el seu partit per impulsar una nova força política, Junts, que està en ple litigi amb la formació hereva de CDC per la gestió de la marca JxCat. «Continuaré treballant, ara com a president de JxCat, per mantenir una relació cordial entre les dues formacions», va afirmar.

Poc després, quatre consellers de la Generalitat van seguir els passos de Puigdemont i van anunciar que també estripen el carnet del PDeCAT, així com l'exconseller de la Generalitat Jordi Turull.

Ho va dir a través d'un tuit, i va adjuntar una carta que va enviar al president del PDeCAT, David Bonvehí, en què explica la decisió: «Crec que les últimes dinàmiques, decisions i pronunciaments de la direcció d'el partit que dirigeixes i presideixes fan molt complicat en consciència mantenir una doble militància».

Reacció en cadena

«Aquest fet i mogut (repeteixo) només per les meves conviccions i consciència, em porten a demanar-te que em donis de baixa com a associat del PDeCAT», afirma en la missiva el vicepresident de JxCat, el nou partit impulsat per Puigdemont. Posteriorment van anunciar també que farien el mateix Josep Rull i Quim Forn, segons va confirmar l'ACN.

La consellera de Presidència i portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, el titular de Territori, Damià Calvet, el responsable de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, i el conseller d'Interior, Miquel Buch, també van trencar els seus carnets.

Puigdemont, Budó, Calvet, Puigneró i Buch s'uneixen així al degoteig de baixes al PDeCAT, que la direcció situa en un 7% dels 13.000 militants que l'organització diu tenir.

Més de 900 afiliats menys

Serien, doncs, uns 900 els afiliats que haurien estripat el carnet fins ara. Als militants dels Pirineus s'han unit els cinc senadors del partit, a més de diversos càrrecs de l'àrea metropolitana de Barcelona. I avui mateix, segons va informar ahir El Periódico, s'afegiran altres organitzacions territorials.

El PDeCAT, minuts abans de l'anunci de Puigdemont, va minimitzar aquesta cascada de baixes i va afirmar en roda de premsa que, de moment, l'expresident no n'era una.

Desacord

El desacord ara agreujat entre Puigdemont i el partit hereu de Convergència va prendre ja caire de ruptura quan el 10 de juliol es va oficialitzar un canvi en el registre de partits que va fer que les sigles JxCat, fins llavors en mans del PDeCAT, passessin a ser controlades per persones de la confiança de Puigdemont.

Fins ara, JxCat s'ha utilitzat com a marca electoral i és el nom de grups parlamentaris diversos –els del Parlament, el Congrés, el Senat o l'Ajuntament de Barcelona, per exemple–, però mai no ha concorregut a les eleccions com a partit.

El món postconvergent –és a dir, Puigdemont i el seu entorn i el PDeCAT– deia buscar des de fa mesos la manera d'encaixar per concórrer de nou junts a les properes eleccions, però el moviment de l'expresident de fer-se amb les sigles del partit JxCat –una de les principals bases negociadores del PDeCAT fins a aquest moment– ha comportat que l'assumpte sigui ara difícil de reconduir.

Ara, el PDeCAT haurà de decidir si concorre o no a les pròximes eleccions catalanes i, en cas que decideixi fer-ho, si opta per presentar-se en solitari o intenta sumar forces amb altres actors com el recentment creat Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), encapçalat per la també exdirigent del PDeCAT Marta Pascal.

Si finalment el registre de la marca Junts es posa en dubte judicialment, també ho faria el camí congressual de la nova marca de Puigdemont, que no es preveia que es completés fins al 3 d'octubre.

Judicialització


D'altra banda, l'exconseller de Cultura i actual president de la mesa del congrés fundacional del nou JxCAT, Lluís Puig, va criticar ahir la decisió de la direcció del PDeCAT de demandar judicialment JxCAT pel canvi en la propietat de les sigles del partit.

Puig, que diumenge va anunciar que s'havia donat de baixa del PDeCAT per aquest motiu, va afirmar a El matí de Catalunya Ràdio que la deriva judicial «era l'última cosa que podia esperar» de la direcció de la formació hereva de CDC.

Puig va explicar que la seva baixa del PDeCAT –juntament amb la de desenes de càrrecs municipals de la formació– és fruit de la presa de decisions unilaterals per part de la direcció i de la decisió de presentar una demanda als tribunals contra el nou partit de l'expresident Carles Puigdemont per les sigles de la formació. «Vaig esclatar. No sé quin tribunal volen que resolgui aquest tema, si el que porta 10 mesos empresonant Dani Gallardo, o el que suspèn el president de la Generalitat, o el que posa 100 anys de presó i a nosaltres a l'exili, o el que demà passat posarà centenars de persones a declarar pel tall a la Jonquera», va afirmar Puig.

Puig va assegurar que se sent «decebut» per la deriva actual del PDeCAT, però hi veu una «oportunitat perquè es clarifiquin les coses».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook