L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que encara compleix condemna per sedició en tercer grau penitenciari, va tornar ahir a la cambra dos anys i mig després del seu empresonament i va defensar que s'ha de preservar «el tresor immens de la llibertat d'expressió».

Forcadell, que no havia tornat al Parlament des que va ingressar a la presó el març del 2018, va participar en un acte amb el president de la Cambra, Roger Torrent, i els expresidents Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, amb motiu de la commemoració dels 40 anys de la restauració de la institució després de la dictadura.

L'expresidenta del Parlament, com l'exconsellera Dolors Bassa i a diferència dels presos de Lledoners, manté el tercer grau en espera que el jutjat de vigilància penitenciària decideixi si avala la decisió de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de concedir-li la semillibertat.

Torrent va rebre Forcadell a la porta de la cambra catalana i tots dos van pujar l'escalinata, on l'esperaven mitjans gràfics i diversos treballadors de la cambra, que la van rebre amb aplaudiments.

Forcadell, qui en arribar a la cambra va publicar a Twitter que estava emocionada de tornar al Parlament 896 dies després, es va dirigir amb Torrent al seu despatx, on es van trobar amb Rigol, Benach i Gispert.

En el seu discurs, Forcadell va evocar l'honor «incomparable» d'exercir el càrrec de presidenta de la cambra per garantir, va afirmar, un «diàleg polític sense límits», on el que preocupa la ciutadania pugui «ser debatut lliurement amb l'únic límit de l'educació i respecte per la resta de representants de la ciutadania». En aquest sentit, va fer ressaltar que «la llibertat expressió és un tresor immens que s'ha de preservar sempre i a tot arreu». Forcadell va emfatitzar així que la Cambra ha de tenir «parets de vidre i finestres obertes per escoltar la voluntat popular, i la porta oberta per acollir les necessitats i anhels del poble».

Si bé Forcadell no va fer referències explícites a la seva situació judicial, Torrent sí que va voler destacar que, al seu parer, compleix pena per haver defensat els «drets dels diputats i de tots els ciutadans en negar-se a censurar debats parlamentaris» el 2017.

«Poques vegades s'ha fet evident la injustícia com en el teu cas, et volem plenament en llibertat», li va dir Torrent a Forcadell.

Torrent va incidir que els 40 anys de la cambra arriben en un moment «complex», no només per la pandèmia de la covid-19 sinó també per la «judicialització de l'activitat de la cambra» arran del procés, que entén que suposa una «limitació a l'autogovern» de Catalunya. Així, va indicar que, tenint en compte les «àmplies majories» favorables al dret a decidir, els catalans han de «poder escollir si volen o no un Parlament plenament lliure, amb totes les eines per construir un país millor, més just i pròsper». «I és una decisió que en democràcia només es pot prendre en un referèndum», va remarcar Torrent.