Julian Assange va tornar a rebutjar ahir la seva extradició als Estats Units després de ser detingut per segona vegada a l'empara d'una nova petició de Washington, que li atribueix haver reclutat i assistit hackers per publicar il·legalment informació classificada al seu portal Wikileaks.

Vestit amb pantalons i americana i amb els cabells blancs molt curts, Assange, present a la sala 10 del tribunal penal londinenc d'Old Bailey, va assentir per confirmar la seva identitat i que refusa ser extradit a sòl estatunidenc, on s'enfronta a 18 càrrecs d'espionatge i conspiració per a la intrusió informàtica, penats allà amb fins a 175 anys de presó.

En la primera vista d'aquesta fase del judici -posposat al febrer per la pandèmia-, la jutgessa Vanessa Baraitser va rebutjar la petició de la defensa d'«excloure» del procés la «conducta criminal» o actes delictius addicionals atribuïts a l'australià per la Justícia estatunidenca en una nova ordre de processament emesa sorprenentment el juny i formalitzada a l'agost. També va denegar la demanda de l'advocat defensor, Mark Summer, d'ajornar el judici fins al gener per donar temps a avaluar les noves acusacions, en considerar que es feia fora de termini. El nou acte, que sustenta l'última petició d'extradició, manté els 18 càrrecs imputats a l'abril del 2019 però amplia sobretot el d'intrusió, que preveu ara no sols els tractes amb l'exsoldat estatunidenc Chelsea Manning el 2010, sinó també amb altres persones amb les quals Assange hauria conspirat entre el 2007 i el 2015 per difondre secrets al seu portal digital.

Segons el fiscal Joel Smith, en representació de la Justícia estatunidenca, l'acusat va col·laborar amb pirates informàtics com Teenager, Laurelai, Sabu i Jeremy Hammond i va intentar reclutar-ne d'altres en conferències i mitjançant una crida per obtenir «les filtracions més buscades».