«Et quedes aquí, i aquí lluites»

Quan el difunt metge argentí Mario Rafael Chalco Llerena anava camí de l'hospital per ser ingressat per la covid-19, la seva dona, Carmen Torres, li va preguntar què fer en cas d'infortuni. Ell li va respondre: «Et quedes aquí, i aquí lluites». I això va fer. Carmen Tor-res rememora la duresa i incertesa d'aquells més de 3 mesos, 110 dies exactament, en què el seu marit va estar debatent-se entre la vida i la mort a l'UCI de l'Hospital de Bell-vitge i que malauradament van acabar amb la mort del doctor Chalco el dia 8 juliol.

Carmen i els seus quatre fills havien arribat a Espanya el desembre per visitar el pare, que portava un any treballant a l'Hospital de Martorell. L'esclat de la pandèmia i la mort de Chalco va ser l'inici de la lluita de Carmen Torres i de tota la família. A l'ingrés del doctor Chalco el va seguir el seu, que va estar 14 dies a l'hospital i que va deixar els seus tres fills menors d'edat -un de 2 anys, una de 3 i un altre de 16- a càrrec de la germana gran, de 19. «El meu pànic era que la meva filla gran es contagiés i que el de 16 es quedés a càrrec dels dos nadons. Qui havia de tenir cura dels meus fills, si no tinc ningú en aquest país?», relata Torres, en recordar que va ser impossible aconseguir la repatriació dels més petits perquè estiguessin amb els seus familiars a l'Argentina.

Sense ingressos i sense el permís de residència, la vídua va moure cel i terra per aconseguir sortir del fosc túnel en què es trobava: «Vaig començar a esbrinar quines opcions tenia de regularitzar la meva situació. No en tenia gaires». Tot i això, els Serveis Socials de l'Ajuntament de Martorell van decidir contactar amb el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO de Catalunya, on li van dir que era possible regularitzar la situació de la família i «van posar fil a l'agulla».

«Durant els tres mesos d'ingrés del meu marit em vaig dedicar a demanar papers, alguns van ser més accessibles, d'altres no. Calia lluitar pels drets dels meus fills», assenyala. Gràcies a la seva perseverança, el suport del CITE i de companys del doctor Chalco, i la col·laboració de l'Oficina d'Estrangeria de la Delegació del Govern a Barcelona, Carmen Torres i els seus fills van aconseguir el permís de residència en un temps rècord: la sol·licitud de regularització per circumstàncies excepcionals es va registrar el 23 de juliol passat i va ser resolta favorablement en data de 19 d'agost del 2020.

Malgrat això, la batalla no va acabar aquí. La mútua de l'Hospital de Martorell havia catalogat la baixa com a malaltia comuna, cosa que impedia que la seva dona i els seus fills poguessin obtenir les prestacions de viduïtat i d'orfandat, respectivament. De nou, el CITE i el sindicat Metges de Catalunya van acompanyar la vídua i van aconseguir el reconeixement com a accident laboral, ja que el doctor Chalco s'havia infectat atenent des de la primera línia a pacients de la covid-19 a l'hospital, que permet accedir a les pensions sense importar el temps cotitzat o el període de carència de les mútues.

En aquest llarg trajecte han aparegut persones i entitats que la Carmen Torres no oblidarà: el doctor Valentí Rius, que va lluitar per salvar la vida del seu marit i va oferir suport emocional tant als seus fills com a ella; l'equip del CITE que li va mostrar que hi havia llum al final del túnel i una possible solució per regularitzar la seva situació; l'Àngels, l'assistenta social, que va estar amb ella en tot moment, o els companys del doctor, que van recol·lectar diners per a la família.

Ara viu en en un nou pis amb un lloguer més assequible «per mantenir una economia més saludable» i continuar garantint que els seus fills tinguin «un habitatge digne i puguin continuar menjant». I albira un futur més estable i «normal» després de veure com es compleix el desig del doctor Chalco: «El meu marit va apostar el 100% per aquest país. Així que nosaltres ens quedarem a viure definitivament a Espanya».