«Ens han mancat recursos», diu Ferran Camprubí, director de l'institut Guillem de Berguedà, de Berga, on hi ha cap a 600 alumnes i 58 professors, dels quals cap de nova incorporació. Això ha fet que, per exemple, en el cas de l'ESO, en aquest centre s'hagin hagut d'eliminar les classes de reforç per poder augmentar els grups de tres a quatre i ajustar-se a les ràtios. No és l'únic docent que es mostra crític o que parla de renúncies per iniciar el curs, dilluns vinent, seguint les directrius que ha marcat el departament d'Educació en el tema de la covid.
A l' institut Cal Gravat de Manresa, la directora, Elisa Altimiras, lamenta que el departament no hagi anat prou «sincronitzat» amb els centres educatius i que, sovint, «som al davant i ells al darrere. La resposta no és tan immediata» com seria desitjable, indica. En aquest institut també han incrementat un grup a cada curs per poder reduir la ràtio. «La més alta és de 26». Oficialment, a secundària, el màxim és de 30 més el 10% per a possibles noves incorporacions. Ella defineix l'inici del curs 2020-2021 amb dues paraules: «Feinada i incertesa». En aquest centre hi ha al voltant de 600 alumnes i 63 professors.
Ahir, el professorat de l'institut Lacetània de Manresa va celebrar claustre. Va ser virtual. Com en els dos centres anteriors, Francesc Delis, el seu director, explicava que s'han fet més grups per rebaixar ràtios. A primer d'ESO, de tres grups han passat a quatre i de segon a quart d'ESO, de quatre han passat a cinc. En aquest institut, que té cap a 1.500 alumnes i 150 professors, s'ha reforçat l'equip docent amb tres professors més, informava Delis.
A l' institut escola Sant Jordi de Navàs, la seva directora, Maria Alba Casellas Puig, posa en relleu que per aconseguir unes ràtios el màxim d'òptimes, a secundària haurien hagut de moure «moltes coses pedagògiques i ens ha semblat que no era oportú», de manera que ho han deixat com estava, tenint en compte que no han tingut cap nova dotació.
En el cas de l'institut Guillem Catà de Manresa, on hi ha cap a un miler d'alumnes i 107 professors, Marta Codina, la directora, apunta que «encara estem matriculant cicles. Això és potser el que ens ha fet anar més malament perquè s'ha endarrerit tot el procés» fins a tenir clar com havia de ser l'inici de curs. A diferència dels altres, en aquest centre, en canvi, el fet que els cicles formatius del matí els puguin fer amb semipresencialitat -la pràctica es fa presencial i la teòrica online- els ha suposat alliberar espai i poder-lo utilitzar per a les classes que sí que cal fer presencialment.
Un problema d'espai, no de professorat
A l'institut degà de Manresa, el Lluís de Peguera, la seva directora, Assumpta Pla, és molt clara. A primer i segon d'ESO han fet un grup de més «perquè hem pogut fer-ho perquè els espais i professorat que tenim ho han permès i perquè el treball és globalitzat i ha estat més fàcil d'organitzar-ho». En els altres grups, però, remarca, «no és un problema del professorat sinó que no hi ha espai». Per a ella, la idea que es va apuntar inicialment que si no hi havia prou lloc als centres els ajuntaments els poguessin cedir un equipament municipal, no és gens realista. «Nosaltres hem viscut l'època de les obres i només per traslladar-se [els alumnes] d'aquest edifici a les cargoleres ja no era viable organitzativament parlant perquè són nanos que necessiten ràpid un canvi d'aula i de professor. Si el professor que tens aquí resulta que de 9 a 10 se n'ha d'anar al centre cívic de no sé on i ha de tornar, quan arriba... No és viable. Una cosa és una solució en un paper i una altra una solució real. S'ha de ser realista».
Reconeix que aconseguir que tots els grups siguin estables i estiguin en una mateixa aula i en un mateix passadís totes les hores «ha estat un enrenou. Fa dos mesos que fem i desfem i tornem a muntar i a desmuntar».
Dos termòmetres per a 600 alumnes
En tots els centres amb què va parlar ahir aquest diari se seguiran les consignes pel que fa a les entrades i sortides esglaonades (i també a l'hora del pati), la desinfecció i la presa de temperatura, que la majoria faran a dins l'aula per evitar aglomeracions a les entrades. En aquest sentit, Camprubí, de l'institut de Berga, constatava que «tenim dos termòmetres per a 600 alumnes» i Casellas, de l'institut escola Sant Jordi de Navàs, que han trobat un proveïdor que en ven bé de preu i en podran tenir un a cada aula.
Per a la majoria, el departament, ara, està fent tot el que pot. El problema, anotava Pla, del Peguera, és que «a l'educació no s'hi ha invertit, no se li ha donat la importància que té i ara això s'ha vist». Delis, del Lacetània, creu que «la incertesa la tenim nosaltres i la té tothom».
Un pati compartimentat i molts cartells a les portes i a les parets
Ahir al matí l'institut Lluís de Peguera de Manresa era pràcticament buit. A les parets hi han penjat cartells indicant les diferents sortides i que l'escala és de doble sentit per mirar que qui pugi vagi per una banda i qui baixi per l'altra. A les portes hi ha pòsters referents al covid. I, a recepció, una marca al terra per guardar la distància amb el taulell. Davant de cada aula, una taula amb un gel desinfectant. Encara no s'havia fet, però dilluns els alumnes es trobaran el pati compartimentat per tal que els grups no es barregin. En teoria, no podran sortir del recinte educatiu. En teoria.
A tots els centres, també seguint les indicacions d'Educació, es tractarà de manera específica amb els estudiants el tema emocional, de prevenció i de seguretat. Com ho han viscut, què és el virus, quines conductes segures cal respectar...
Una professora deia ahir que l'experiència del darrer trimestre «ens va servir d'aprenentatge». Que no comencen de zero. «Portem la motxilla molt plena».
