Un pati sense alumnes sempre impressiona per la seva buidor, amb les cistelles sense pilotes i els gronxadors aturats, però encara impacta més, als mestres, si fa més de mig any que cap infant trepitja l'indret a causa d'una pandèmia que va obligar a tancar els centres educatius a mitjan de març. La zona d'esbarjo de l'escola Monsenyor Gibert de Sant Fruitós és un d'aquests espais que, a poc a poc, va recuperant el pols amb els educadors que tornen a donar vida al centre per preparar l'inici d'un curs atípic.

A l'interior de l'equipament educatiu, es comença a detectar moviment amb les corredisses d'uns professionals que enllesteixen els últims preparatius abans de rebre els alumnes després de sis mesos. La vida es mou en diferents espais, com en una sala de reunions, on l'equip directiu acaba de perfilar les mesures per fer front a la covid-19, o en una aula, on una mestra separa els pupitres per garantir la distància de seguretat entre els alumnes i col·loca en un prestatge els diferents pots que contenen colors i retoladors amb l'etiqueta del nom de cada alumne, per tal que cadascun disposi del seu material.

És evident que quan els alumnes comencin el curs se sorprendran pels canvis que presentarà la seva escola. Només arribar trobaran banderoles que assenyalen els punts on s'ha d'ubicar cada curs per entrar al centre, pupitres degudament separats, un pati dividit en zones per garantir l'estabilitat dels grups de convivència i uns mestres que els rebran amb mascareta i dels quals només podran intuir el somriure.

Aquest escenari genera dubtes i un cert desànim entre els mestres, que es veuen obligats a renunciar a molts projectes educatius per tal de poder prevenir el contagi de la covid-19. Tot i així, estan convençuts que els alumnes entraran per la porta amb un gran entusiasme i ganes d'aprendre i això els anima a continuar treballant per a ells.