Pocs dies abans de començar el curs escolar, els centres d'educació primària es preparen per encarar un any complicat que presenta un repte principal: garantir la formació dels alumnes en un context de pandèmia. Per tal d'aconseguir-ho, els equips directius treballen per buscar l'encaix de les mesures per fer front a la covid-19 aprovades pel Govern català amb les particularitats del seu centre educatiu. Les fórmules per evitar les aglomeracions o reduir les ràtios són diverses, però la majoria de centres coincideixen a l'hora de reclamar més recursos, sobretot el reforç de més personal educatiu, per decidir a cada centre com afrontar la pandèmia de la covid-19.

«Des del Govern volen garantir la independència de cada escola, però sense un reforç de mestres gairebé no tenim capacitat per decidir com afrontar la pandèmia», alerta el director de l'escola Monsenyor Gibert de Sant Fruitós de Bages, Albert Canudas. En aquest centre, el volum de professorat serà el mateix que l'any anterior i, segons Canudas, «aquest fet dificulta la reducció de la ràtio d'alumnes». Per poder disminuir el nombre d'alumnes per aula, «hem hagut de renunciar als reforços o bé convertir en tutors mestres que prestaven alguna especialitat», afirma.

Una altra de les reivindicacions de les escoles és la falta de planificació a l'hora de dotar els equipaments de materials de protecció per fer front a la covid-19. Fonts de l'equip directiu de l'escola Catalunya de Navarcles, lamenten «la falta d'anticipació» del Govern a l'hora d'aclarir els procediments necessaris per garantir la seguretat dels alumnes. De la mateixa manera que la majoria de centres, disposen d'un sol termòmetre atorgat per la Generalitat per prendre la temperatura als gairebé cinc-cents alumnes de l'escola i, en aquest sentit, destaquen: «Hem hagut d'espavilar-nos per comprar més termòmetres i altres equips de prevenció, com gel hidroalcohòlic, a partir de la col·laboració de l'Ajuntament de Navarcles i l'AMPA».

Grups estables com a prioritat

Un dels eixos principals en què treballen els equips directius dels centres és la formació de grups de convivència estables per poder avaluar la traçabilitat dels contactes si sorgeix un positiu dins de l'escola. Entre els diferents exemples a l'hora d'aplicar aquesta mesura, destaca el de l 'institut escola Barnola d'Avi-nyó, atès que cada grup classe disposarà de la seva aula i, alhora, d'un espai a l'aire lliure per poder aprendre. «A banda de l'aula, s'habilitarà per a cada grup un espai al pati per poder estudiar. L'objectiu és reduir la probabilitat de contagi i, alhora, donar una mica d'oxigen als estudiants», remarca la secretària del centre, Amanda Flamerich.

En totes les escoles consultades, l'estabilitat del grup es repetirà també en els espais comuns com el menjador i el pati, on la majoria han optat per definir unes zones per a cada grup i crear diferents torns per gaudir de l'hora d'esbarjo. «El pati quedarà dividit en diferents racons de joc per a cada cicle que seran rotatius», assenyala el director de l'escola Guillem de Balsareny, Joan Sor-roche. D'una banda, considera que aquesta mesura «és prioritària i necessària» per garantir la seguretat dels infants però, d'altra banda, també és conscient que «limita la relació dels alumnes i deixa aparcades les iniciatives educatives que fomenten l'intercanvi entre edats diverses».

Els centres també han previst les entrades i sortides esglaonades en el seu pla de reobertura. En la majoria d'escoles, han creat diferents torns per a cada cicle, com el cas de l'institut escola Barnola d'Avinyó. «Els alumnes de P-3 fins a 1r entraran deu minuts abans de les nou, els estudiants de 2n a 6è a partir de les nou i els de l'institut accedeixen per un altre edifici», detalla Flamerich. L'estratègia de planificar diferents horaris la segueixen molts centres, així com també l'ús de diferents portes d'accés per evitar aglomeracions.

Una bona part de les mesures ja estan definides sobre el paper i, aquests dies, els mestres estudien com dur-les a terme. No obstant això, la majoria comparteixen una sensació d'incertesa, ja que intueixen que els plans estan subjectes a canvis segons l'evolució del virus.