El president de la Generalitat, Quim Torra, decidirà en els propers dies quina ha de ser la resposta a la seva possible inhabilitació sense buscar el consens d'ERC, tot i la petició que li havia formulat el número dos del seu govern i coordinador nacional dels republicans, Pere Aragonès.

S'acosta, doncs, un nou xoc d'estratègies entre els dos socis del Govern, JxCat i ERC, en espera que el Tribunal Suprem, el 17 de setembre, celebri la vista sobre el recurs de Torra contra la seva condemna d'un any i mig d'inhabilitació per haver desobeït l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs dels edificis públics en període electoral.

Aragonès va demanar dissabte passat a Torra «consensuar la resposta» a la seva possible inhabilitació per evitar que aquesta qüestió acabi derivant en una altra «baralla» entre socis de coalició, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha alertat en les últimes hores a JxCat que seria una «irresponsabilitat» no pactar l'estratègia.

No obstant això, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de la Generalitat -la primera després de la remodelació de la setmana passada-, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va deixar clar que Torra no té intenció de consensuar aquesta resposta amb ERC .

Segons Budó, ha de ser «el president qui decideixi com abordar» la resposta al que dictamini el Suprem, perquè es tracta d'un assumpte que «l'afecta personalment i institucionalment» i, per tant, ha de ser considerada una «decisió personal» .

Budó no es va voler pronunciar sobre quina ha de ser aquesta resposta, ja que hi ha tot un «ventall de possibilitats», inclosa la proposta de la CUP, que consisteix que Torra, si és inhabilitat, exerceixi la presidència a l'ombra, donant instruccions de manera informal però sense signar oficialment els documents oficials.

La CUP invoca l'anomenada «via Venturós», en referència a Montse Venturós, alcaldessa de Berga, que el 2018 va ser condemnada a sis mesos d'inhabilitació per no despenjar una estelada de la façana municipal i que va seguir exercint funcions polítiques de manera informal, mentre un altre regidor de la CUP assumia oficialment la signatura jurídica com a alcalde.

Fonts del Palau de la Generalitat consultades per Efe eviten entrar en «especulacions» sobre aquesta o altres propostes.

Budó, per la seva banda, no descarta d'entrada ni aquest ni cap altre pla, perquè «hi ha diferents escenaris que estan oberts» i el Govern, va dir, encara no ho ha analitzat, tot i que preveu que Torra prengui una decisió «en els pròxims dies».

Per la seva banda, el PSC i els comuns han demanat que Torra convoqui eleccions com més aviat millor i han mostrat el seu rebuig a la proposta de la CUP d'una «presidència simbòlica» si hi ha inhabilitació.

En roda de premsa, tant el portaveu adjunt del grup del PSC, Ferran Pedret, que va qualificar la idea de la CUP d'«acudit», com el diputat de Catalunya en Comú Podem David Cid van insistir ahir en la urgència de convocar eleccions al Parlament davant d'un Govern «esgotat» i més preocupat per les seves discrepàncies internes que per gestionar la crisi sanitària, social i econòmica.