09 de setembre de 2020
09.09.2020
Regió7

Un total de 20 ajuntaments i organitzacions firmen en un any l'adhesió a la Declaració per una Agenda Urbana de Catalunya

L'Agenda Urbana serà un acord estratègic de país per afrontar els reptes tecnològics, ambientals, energètics i de cohesió social propis de les àrees urbanes del segle XXI

09.09.2020 | 17:41
El degà del Col?legi d'Enginyers Industrials, Josep Canós, ha signat aquest 9 de setembre de 2020 amb el secretari de l'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, l'adhesió d'aquesta organització a la Declaració

El secretari de l'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha signat avui amb el degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Canós, l'adhesió d'aquesta organització a la Declaració per una Agenda Urbana de Catalunya. Amb aquesta signatura, ja són 20 els ajuntaments, entre ells el de Manresa, ens i organitzacions que s'han volgut sumar al reconeixement de la necessitat d'elaborar aquest full de ruta que haurà de guiar el desenvolupament sostenible de les àrees urbanes catalanes les properes dècades.

Les adhesions a la Declaració tenen per objectiu el compromís dels signants amb la implementació de l'Agenda urbana, la coordinació i integració de les diferents iniciatives adoptades, la implantació de les polítiques, les propostes i les accions a la realitat catalana. Els signants també es comprometen a vetllar per l'impuls dels treballs, que du a terme l'Assemblea Urbana de Catalunya, un òrgan col·legiat, integrat per 60 membres de les diverses administracions i del teixit econòmic, sindical, associatiu, científic i universitari català.

La Declaració va ser signada pels seixanta membres el mateix dia de celebració de la primera Assemblea Urbana de Catalunya. Des de llavors, diversos ens i organismes s'hi ha afegit, fins arribar a un total de 20 adherits.

Així, formen part de l'Agenda Urbana de Catalunya des del seu inici el Govern de la Generalitat; els ajuntaments de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, la Seu d'Urgell, l'Hospitalet, Tortosa, i Vilafranca del Penedès; l'Àrea Metropolitana de Barcelona; les quatre diputacions provincials catalanes; l'Associació Catalana de Municipis, La Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Micropobles de Catalunya; l'Autoritat Metropolitana del Transport; la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya; els col·legis professionals d'Arquitectes, d'Advocacia de Barcelona, d'Administradors de Finques i el d'Aparelladors; els sindicats Comisions Obreres, UGT i Unió de Pagesos; les patronals Foment del Treball, CECOT i Pimec; el Consell General de Cambres de Catalunya; l'Institut d'Estudis Catalans; l'Institut de Salut Global de Barcelona; l'Institut d'estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; la Taula del Tercer Sector i les Universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Politècnica de Catalunya.

Des d'aquella primera signatura s'hi han adherit els ajuntaments de Cerdanyola del Vallès, Granollers, Igualada, Palafrugell, Reus, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Valls i el Vendrell.

També han signat l'adhesió els col·legis d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya; d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques de Catalunya; d'Economistes de Catalunya, i de Geògrafs de Catalunya, i ara, el d'Enginyers Industrials. A més, s'han adherit a la Declaració la Creu Roja de Catalunya i MedCities.

Una visió compartida

Durant la signatura, avui, amb el degà del Col·legi d'Enginyers Industrials, el secretari Agustí Serra ha posat en valor que aquesta organització "comparteix les idees i valors de l'Agenda Urbana de Catalunya, com la necessitat de transitar cap a una economia circular o bé la urgència per fer efectiva la transició energètica".

"L'enginyeria és fonamental per implementar les solucions que acompliran els objectius de la planificació urbana", ha subratllat el secretari de l'Agenda Urbana i Territori. "La signatura de la Declaració exemplifica la necessitat de teixir aliances entre el sector públic i privat per contribuir plegats als objectius de l'Agenda Urbana de Catalunya, que s'assumeixen com un repte compartit", ha explicat Serra.


El repte urbà en època de COVID

L'Agenda Urbana de Catalunya serà la guia per al desenvolupament sostenible de les ciutats durant les properes dècades i per superar els problemes endèmics que va deixar l'explosió urbana del segle passat. Deriva de la Nova Agenda Urbana (NAU) aprovada per l'ONU el 2016, on es constatava que el món viu un procés d'urbanització irreversible i les poblacions, les activitats econòmiques, les interaccions entre societat i cultura, així com les repercussions ambientals i humanitàries es concentren cada cop més en les ciutats.

També serà una eina per accelerar el desplegament de l'Agenda 2030 a les ciutats catalanes i un instrument per redefinir com han de ser i com s'han de planificar les nostres àrees urbanes. De l'Agenda Urbana, doncs, es derivaran actuacions amb efectes tangibles per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

La pandèmia de la COVID-19 ha accelerat la percepció ciutadana de la necessitat d'incorporar millors criteris tècnics i científics a la política i, en particular, a l'administració. L'existència d'uns grans objectius compartits és un valor que cal aprofitar.

En concret, la salut en els entorns urbans és un dels sis eixos temàtics de l'Agenda Urbana, lligat necessàriament a la mobilitat, que cal racionalitzar i descarbonitzar, així com a la transició energètica, i també al paper que juga l'espai públic i l'habitatge en el benestar de les persones.

La pandèmia del coronavirus també ha posat d'actualitat canvis en l'economia que tindran una forta repercussió en les ciutats. Així, s'ha produït un salt en termes de digitalització, amb el teletreball o l'augment de l'e-commerce.

Per abordar aquests reptes, l'Agenda Urbana de Catalunya necessita del compromís i la participació de tots els actors que influeixen en el territori. Per garantir el seu èxit, el Govern va apostar per un procés d'elaboració basat en un ampli consens, estratègic en les seves conclusions i vinculant per a totes les administracions.


Una elaboració participada amb tots els sectors

Com a primera aproximació als reptes i objectius que ha de tractar l'Agenda, es va impulsar un procés participatiu els mesos de juny i juliol de 2019. Hi van prendre part 98 ponents especialitzats i 514 assistents de 137 entitats, que van tractar 77 temàtiques en 105 grups de deliberació.

Fruit de les aportacions recollides durant aquest procés, l'Agenda s'estructurarà en 6 eixos temàtics i 12 objectius:

  • Eix de la salut: qualitat de l'aire i energia sostenible
  • Eix del benestar: Inclusió social i equitat i creació d'oportunitats
  • Eix de la qualitat urbana: Model urbà i dret a l'habitatge
  • Eix de la prosperitat: Economia circular i models productius innovadors
  • Eix de la dimensió ambiental: Infraestructura verda i emergència climàtica
  • Eix del bon govern: Qualitat democràtica i governs eficients


Per redactar les propostes de cadascun dels objectius, s'han creat ja els 12 grups de treball corresponents, amb 144 membres i observadors, que començaran a redactar els documents aquest octubre. Es preveu comptar amb la primera proposta de l'Agenda Urbana de Catalunya a finals del segon trimestre de 2021. Aquest document se sotmetrà a informació pública per a tota la ciutadania i serà validat per la tercera Assemblea Urbana de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook