«El soroll de fora no és a dins». Una ministra del PSOE inicia la conversa, emfatitzant cadascuna de les seves paraules. «A l'interior del Govern no veiem aquest soroll, de veritat que no. Hi ha una relació normal. Però ells, Podem -continua-, volen treure el cap, no perquè vulguin esquerdar la coalició. Creuen que han de fer-se veure a força d'exabruptes, intentant contraposar la seva posició a la nostra. Però el Govern funciona com un monocolor, on de vegades els ministres coincideixen i d'altres no».

No és una anàlisi aïllada. És la lectura que extreu el gruix de l'executiu, socialistes i morats. El matrimoni de conveniència que tots dos van formar per a la investidura de Pedro Sánchez acumula xacres, però gaudeix de bona salut. Malgrat tot, destaca a les dues parts la vocació de continuïtat. Els dos socis han naturalitzat les discrepàncies, han absorbit la polifonia, han intentat que la reverberació de cada maror interna decreixi. Però les tensions hi són i no s'amaguen. Per al PSOE, per l'afany de Pablo Iglesias per «marcar perfil». Per a Unides Podem, perquè vol que es compleixi l'acord de govern i Sánchez no giri a la «dreta».

Una altra vegada

«Per la fugida del Rei emèrit vam tenir una discussió forta i el president es va disculpar», va revelar dimarts Iglesias a la Ser. Les paraules van sorprendre diversos ministres socialistes després de la reunió de l'executiu. I van molestar. Molt. «Una altra vegada», «és inacceptable». La portaveu, María Jesús Montero, i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, amb prou feines van poder mossegar-se la llengua. Davant les preguntes dels periodistes, han destacat que les converses de Sánchez amb els seus ministres són privades, com són secretes les deliberacions del Consell. I van recordar que l'«estatut» del president és diferent del de la resta del seu Gabinet.

La pilota baixava una altra vegada a terra. Fins i tot a l'equip del vicepresident segon s'admetia que les seves paraules a la Ser van ser inoportunes. Poques hores després, la coalició exhibia unitat en registrar al Congrés una sol·licitud de comissió d'investigació sobre el cas Kitchen que afecta el PP (i que prosperarà).

Ho feia gairebé en paral·lel a la primera derrota parlamentària del Govern, en tombar la cambra baixa el decret llei dels romanents dels ajuntaments. Els 155 diputats de PSOE i Unides Podem van votar junts, sense oposició en els comuns, quelcom que no estava gens clar el dia abans. Però l'oferta d'última hora de Montero i la intervenció d'Iglesias van evitar la ruptura de la majoria.

La coalició culminava la setmana amb les aigües tranquil·les. A l'espera de la propera tensió. Demà, el Congrés vota una moció dels morats que demana al CIS que pregunti sobre la Monarquia. El PSOE encara no ha decidit el sentit del vot, però s'inclina per oposar-se.

La batalla més dura és la dels pressupostos. Montero segueix discutint l'esborrany amb Nacho Álvarez, secretari d'Estat d'Iglesias, i de moment no hi ha hagut embús, indiquen a Hisenda. El difícil vindrà després, tot i que Sánchez ha aconseguit de Podem que accepti que es negociï amb Cs. Això sí, la Moncloa ha fet un gir i ara veu una major disposició en ERC.

Sánchez trasllada que està satisfet amb el seu Govern i que no preveu canvis. Portes endins, es respira aquest aire. «Bon ambient, coalició forta», apunta telegràficament un ministre. «Som un equip cohesionat, encara que hi hagi matisos i encara que no comparteixi la seva estratègia de visibilitzar-se mostrant les diferències en els mitjans», afirma una altra.

«A vegades em preocupa el que llegeixo, perquè les deliberacions al Consell de Ministres són constructives, la comunicació és fluïda i no hi ha bronques», apunta un tercer. Però el pols més viu es lliura a la Comissió Delegada d'Assumptes Econòmics, que presideix Nadia Calviño i en què sí s'enfronten aquestes dues visions, amb alineaments no sempre partidaris. Les disputes, si s'endureixen, són resoltes per Sánchez i Iglesias. Tots dos mantenen bona relació, així com els seus equips. Al PSOE també es destaca la seva diferent cultura, més «institucional», i la de Podem.

Joc brut

A l'executiu també hi ha qui denuncia el «joc brut» dels morats amb els mitjans, la seva «escassa gestió» a les seves àrees, el seu caràcter «menys empàtic» i la voluntat d'Iglesias, «intolerable», de «voler comparar-se sempre amb Sánchez». Fins i tot els més crítics assumeixen que el bipartit durarà. El mateix creu el sector morat, que el Govern ofereix tots els senyals per seguir, almenys, fins al final de la legislatura. Deixen clar que, «fins i tot amb discrepàncies» típiques, el Consell pot funcionar com una maquinària compacta si es mantenen els canals de comunicació. Fonts parlamentàries destaquen la «bona entesa» entre els socis i afegeixen que els dos portaveus, Adriana Lastra i Pablo Echenique, parlen diàriament per coordinar-se a la cambra.

Tots admeten que, agradi més o menys, els socialistes i Unides Podem estan condemnats a entendre's.